Comprenc que des de la Federació Catalana de Futbol no deu ser fàcil fer equilibris per tal de que la competició surti endavant perquè cadascuna de les parts deu mirar pels seus interessos però és que un altre any es disputa la Copa Catalunya amb polèmica perquè el F.C.Barcelona no hi envia la totalitat de la primera plantilla del primer equip (és cert que es pot tenir la sensació que des del Barça fa temps que no s’acaben de creure la Copa Catalunya, malgrat alguna vegada si han enviat un grapat de jugadors de la primera plantilla) i l’Espanyol sí, però dóna la sensació que no es fan esforços suficients per intentar trobar-hi una solució que permeti a les primeres plantilles dels equips que disputen la Primera Divisió espanyola disputar també la Copa Catalunya.
De fet, dóna la sensació que la Copa Catalunya està mal plantejada perquè contempla la participació del primer equip del F.C.Barcelona i del R.C.D. Espanyol, quan tothom sap que el principal problema del futbol modern és el calendari, i no és descabellat pensar i preveure que el Barça tindrà en tindrà un de molt atapeït de partits tenint en compte totes les competicions que disputa amb altes possibilitats d’arribar-hi fins al final, i l’Espanyol, ara perquè porta uns quants anys sense disputar cap títol, i hi pot enviar la primera plantilla, però també hi ha la possibilitat de que lluiti per un títol, per entrar a competició europea o per la permanència, aleshores, no ens enganyem, segur que tampoc hi enviarien la primera plantilla sencera. En canvi dels altres dos equips semifinalistes, guanyadors d’eliminatòries prèvies sí que pots esperar que disputin la fase final amb les primeres plantilles perquè a priori tenen un calendari menys atapeït, és clar que si els fas jugar a final de temporada, quan es poden estar jugant l’ascens o el descens de categoria també pots entendre que no presentin els principals jugadors.
Crec que si es contemplés la possibilitat de que la Copa Catalunya la disputessin els filials dels dos equips catalans de Primera Divisió i no només des de les semifinals, sinó des d’unes quantes eliminatòries més prèvies la competició hi sortiria guanyant. Per què? Doncs perquè els altres equips hi veurien més possibilitats de guanyar, els jugadors dels filials tindrien un altre competició per gaudir i seguir creixent, els filials al no tenir un calendari tan atapeït tenen més dates disponibles per competir i, sobretot, no estaríem any rere any, omplint pàgines i tertúlies parlant de que si tal equip no hi envia els jugadors del primer equip i tal equip només hi envia l’entrenador, i que la Copa Catalunya és una merda. Perquè la llàstima és que per molts aficionats, la Copa Catalunya és una merda, de fet, són majoria aquests aficionats, que probablement són els mateixos que agafen el diari esportiu i només miren fins les planes de futbol internacional. Però també hi ha un aficionat que segueix l’actualitat del futbol català, més dels que s’imaginen, que gaudiria d’una competició amb aquest format i que ompliria l’estadi de la final, perquè tampoc cal celebrar la final a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, perquè no l’ompliríem ni regalant subscripcions vitalícies a l’Spotify. En canvi, potser, si la final es disputés en un camp amb menys aforament, que es pugues omplir, on els mitjans de comunicació disposessin del necessari per fer-ne una retransmissió radiofònica i televisiva digne, tot plegat guanyaria una mica més, i el futbol català i el trofeu ho agrairien.
Per cert, si volen saber una mica la història d’aquest trofeu poden recuperar aquest article.
