El 19 de març del 1899 naixia a Barcelona un setmanari amb el nom de ‘La Creu del Montseny’. Aquest era un setmanari catòlic i regionalista, defensor d’una identitat catalana des del prisma religiós. Però, per què portava aquest nom la publicació? Hi trobem, en el nom, la fusió de la terra, el Montseny, amb el símbol cristià, la creu. Tanmateix, la tria del Montseny es deu al fet que el director era algú que tenia el Montseny com a teló de fons. Això sí, des de la banda oposada a la nostra, des de la part de la Plana de Vic. I no es tracta d’un literat qualsevol, sinó del mateix Jacint Verdaguer, Mn. Cinto.
Els propòsits d’aquesta nova publicació eren ambiciosos. Aquests ja s’explicaven a la primera pàgina d’aquell primer número del 1899: ‘Restaurar a Catalunya amb Jesucrist i per Jesucrist. Enllaçar les dues Catalunyes, espanyola i francesa, amb els vincles de la propaganda de la mateixa fe i la mateixa llengua. Cridar als germans de València i Mallorca en aquesta germanor. Afirmar la personalitat de Catalunya dintre la unitat espanyola, excitant a les demés regions, fins i tot a les Castelles, a restaurar sa vida pròpia, retornant a l’antiga unitat de la fe’.
A la següent pàgina hi havia un article del mateix Verdaguer que començava així: ‘La primera muntanya de Catalunya, que s’apareix al viatger que hi arriba per la mar de llevant, és la de Montseny, que verda, majestuosa i amb el cap blanc, sembla que el surti a escometre a mig camí. Verda i majestuosa com ara sortiria, fa dos mil anys, al primer Apòstol que vingué de Palestina a predicar-nos la fe, i aquest ,encès en amor de son Mestre, frissant per fer cristiana a nostra terra, desitjaria coronar son front amb la senyera de la Creu’. I l’article seguia amb una aferrissada defensa de la fe catòlica amb el Montseny com a leitmotiv.
En aquest setmanari hi escrigueren altres plomes reconegudes, algunes d’elles també relacionades amb el Montseny. És el cas de Jaume Bofill i Mates, que sota el pseudònim de Guerau de Liost, escrigué sobre la ‘Muntanya d’ametistes’ des de Viladrau, o Eugeni d’Ors que, com ja vam veure, més tard escriuria sobre Gualba a ‘Gualba, la de mil veus’. En total, d’aquesta publicació, ‘La Creu del Montseny’ en sortiren 58 números. Va desaparèixer l’any 1900.
Tornant a Verdaguer: un any després de la desaparició d’aquest setmanari va publicar el llibre ‘Aires del Montseny’, que es tracta d’un recull de poemes seus escrits durant els anys anteriors. Un dia, seria interessant parlar dels sacerdots/poetes del Montseny, posant en relació personatges com Mn. Cinto, Mn. Ramon Garriga – l’ermità de Samalús- o Mn. Pere Ribot. Ja ho farem.
Article publicat a L’Actualitat del Baix Montseny
