Si us plau, no tingueu por de les xifres encara que veieu molts zeros darrera. Les grans dades macroeconòmiques son sumes i restes.
1/ La generalitat anuncia a principis del 2008 que el seu dèficit ( diferència entre el què ingressa I el què gasta) es de uns 200 Milions d’Euros. Més endavant, durant el mes d’octubre, anticipa que degut a la caiguda dels ingressos (resultat de la caiguda de l’activitat econòmica) el dèficit serà de 2.000 M d’Euros. I (sorpresa!) es tanca l’any amb un dèficit de prop de 5.000 M d’Euros. !!
2/ La conseqüència d’aquestes dades es que, si seguim gastant i ingressant el mateix, la Generalitat generarà el 2009 un dèficit proporcional al del darrer trimestre, es a dir entre 1.500 i 2.000 M d’Euros al mes. Això projecta entre 15.000 I 20.000 M d’euros de dèficit pel 2009.
3/ El Producte Interior Brut (riquesa generada) de Catalunya va ser al 2008 de uns 180.000 M d’euros. Per tant , el dèficit que generarem al 2009 estarà prop del 10% del PIB.
4/ El deute acumulat de la Generalitat el 2008 era de prop de 90.000 (un 50% del PIB). De seguir aquesta tendència de dèficit, en 4 anys podem tranquil·lament doblar el deute i situar-nos prop del 100% del PIB.
5/ els 2.000 M d’euros oferts per l’estat al finançament català pels propers 4 anys són.. una broma de mal gust? Un insult? Una burla? No cal ni seguir-ne parlant!
Si esteu numèricament situats, haureu vist que la generalitat destrueix un 10% de la riquesa generada, el que equival a dir que (si no s’arregla) en 10 anys serem la meitat de rics (o pobres). Això sense tenir en compte el dèficit de l’Estat, dels ajuntaments i de les altres administracions que amb els seus propis dèficits, s’afegiran a l’empobriment generalitzat…
Així doncs, la reacció en cadena de la crisi està arribant al sector públic, que haurà d’estrenyer-se el cinturó com la resta de mortals. Les propostes us semblaran evidents, però no hi ha alternativa.
1/ Deixar que el motor natural de l’economia (la indústria) torni a funcionar. Caldrà devaluar l’euro , tancar fronteres als productes orientals, estalviar energia, flexibilitzar el mercat laboral, rebaixar els impostos i les traves administratives als qui creen riquesa. És si o si. Deixem-nos de polítiques I+D+I per quan torni la primavera (oh happy days!…)
2/ Reduir “progres”sivament el pes de l’estat, es a dir fer fora a els “progres” que s’han especialitzat a inflar les administracions de personal innecessari.
3/ Invertir prioritàriament en aquelles infrastructures que generin riquesa (trens, ports, energia, carreteres ..) i permetin mantenir l’estat del benestar.
4/ Nacionalment, mentre ens posem d’acord en com resoldre el conflicte polític amb Espanya, ens cal el concert econòmic per tal de poder sobreviure.
Les reaccions en cadena s’aturen amb nous reactius que inverteixen el cicle pervers. Cal substituir els ecovividors i progrexupopters per gent que treballi molt, que no inventi res, i apliqui fórmules ortodoxes de sempre (reduir despesa, confiar en els qui creen riquesa, i no en els especuladors bancaris i similars).
Per cert: i per no tenir, no tenim ni temps, ni marge de maniobra…
