Portem una mica més d’un any des que es va fer evident la presència del virus SARS-CoV-2 i es van adoptar mesures dràstiques per evitar la seva propagació. En aquell moment, de gran ignorància sobre els mecanismes de propagació del virus, els seus efectes i la forma de guarir els malalts, es va optar per reduir al màxim els contactes interpersonals i es va recomanar rentar-se les mans i fer servir productes antivírics per eliminar el virus de les superfícies.
Ara tot és ben diferent ja que, si bé el virus segueix, i seguirà, entre nosaltres, sabem moltes més coses i, per exemple, pràcticament hem descartat que els contagis a través de les superfícies siguin significatius. Ara sabem que ens infectem per l’aire inhalat. La discussió sobre si són més les gotes exhalades o més els aerosols segueix viva. Igualment el debat sobre l’ús i tipus de mascaretes està actiu.
Després de més d’un any, hem vist que els diferents estats europeus han adoptat estratègies molt diferents amb aïllaments més o menys estrictes, toc de queda a mitja tarda o a les nits, confinaments perimetrals, caps de setmana castrats, tancaments de locals d’oci, restauració i botigues, etc. Diria que les normes dins dels diferents estats no han seguit cap pauta clara.
La manera en que s’ha mesurat la incidència del virus tampoc ha estat homogènia i, potser, la dada més fàcilment comparable és la del nombre de morts atribuïts a la COVID-19. Fa uns mesos les dades podien estar contaminades, però crec que avui estan molt més afinades i es poden comparar millor entre estats.
Respecte el nombre de persones mortes, a Europa, l’Estat espanyol se situa en la posició 8 de 31 estats. Un posició menys dolenta que la de Bèlgica, Regne Unit, Itàlia o Portugal, i pitjor que França, Alemanya o els Països Baixos. Crida l’atenció que no hi ha cap correlació clara entre la intensitat de les mesures i el nombre de morts per 100.000 habitants.
De vegades sento o llegeixo que els països que han aplicat més restriccions són els que han tingut menys incidència. Això no és del tot cert. A més de les restriccions, segurament hauríem de considerar costums socials i estils de vida, si hi ha zones molt denses, el sistema de salut, les característiques geogràfiques, etc.
A mi el que més m’ha sorprès, negativament, és que els governs no han sabut fer altra cosa que coartar la mobilitat individual, restringir activitats, procurar que no féssim vida social, aconsellar-nos que ens rentem les mans i obligar-nos a posar mascareta. Molt tard i de manera poc eficaç, han fet una cosa òbvia: introduir la ventilació entre les accions necessàries. Si sabíem que la concentració de virus a l’aire determinava els contagis, normal introduir la ventilació, no? Amb tot no han condicionat les activitats a una ventilació adequada. Acreditar-la hauria de ser normatiu. Greu error no fer-ho.
En síntesi, a banda de la ventilació i el rentat de mans, tota la resta han estat restriccions. No deixa de ser alarmant que el sistema de salut d’un país es preocupi tan poc per la prevenció de la malaltia, l’estat del sistema immunològic de la població. Més val prevenir que curar, diu el refrany amb encert.
Es podria entendre amb el coneixement de fa 50 anys, però avui ja no. Sabem prou de nutrició i especialment de micronutrició com per saber quines són les necessitats alimentoses dels individus per poder gaudir d’una bona salut. També sabem bastant sobre que podem fer per disposar d’un sistema immunològic ben equipat i per endarrerir la immunosenescència. Algunes coses ja les coneixíem i no vam fer res per aplicar-les en una situació tan crítica.
Per exemple, sense que vingués l’Esperit Sant a revelar-m’ho, al mes d’abril jo ja creia i vaig escriure, reiteradament, que la vitamina D és una eina necessària per defensar-nos i mantenir el sistema immune jove. Avui desenes de publicacions científiques han establert una correlació negativa entre els contagis i la concentració sèrica de la vitamina D. Aquest és un cas paradigmàtic, però la llista seria llarga. Heu vist alguna acció de l’administració en aquesta línia? No?, Doncs jo tampoc.
M’agradaria que el sistema de salut, en última instància el Govern, procurés i impulsés una bona educació quant a hàbits alimentoses i, especialment, expliqués les normes profilàctiques necessàries per mantenir la població en bon estat de salut. És perfectament factible tenir uns cossos més ben preparats per fer front als patògens. Més que posar la bena a la ferida, evitar la ferida.
Les vacunes són a posteriori, la prevenció és a priori davant el proper patogen oportunista, que no sabem quin serà.
