La intensitat de la denominada “desconnexió” estival en l’esfera pública és inversament proporcional a l’augment de les temperatures derivat de l’escalfament global, això a jutjar pel que hem viscut enguany.
La línia del retorn al curs regular cada vegada és més difusa: a Madrid, oficialment, s’acabava el període de sessions amb un debat del “estado de la Nación” al juliol que, més que tancar el curs el que feia era disparar el tret de sortida de la cursa electoral que es viurà el 2023.
Els consells de ministres extraordinaris de la primera quinzena d’agost per aprovar reials decrets -polèmics, sens dubte- i el ple de la setmana anterior per a ratificar-los així com les tensions generades pels estirabots de Borràs i acòlits durant els actes en record de les víctimes dels atemptats de les Rambles del 17 d’agost, i totes les informacions en forma d’avisos relacionats amb la crisi energètica i el que se’n pugui derivar han fet d’aquest agost un mal parèntesi a l’activitat ordinària.
Tot plegat sotmet la opinió pública en un mar de confusió per excés d’impactes informatius que, fàcilment, deriven en sensació de caos generalitzat i de desconcert. És per això que també és recomanable apagar la tele -i, sobretot, el Twitter-, de tant en tant.
En qualsevol cas, si continuem considerant com a bon referent -també està bé mantenir-ne algun com a veritat inamobible- el calendari gregorià i fixem el setembre com data per el retorn a l’activitat ordinària, caldrà parar atenció als reptes immediats que marcaran l’agenda dels propers mesos -i anys, tot i que a jutjar pel que se’ns transmet, hom diria que l’esfera pública només treballi a hores vista-.
La reforma de la llei de la seguretat ciutadana -la mordassa-, la llei d’habitatge, els pressupostos per a l’últim any de legislatura del Govern central és molt probable que centrin el xafarranxo a la “Villa y Corte” de les properes setmanes. Al Principat, tot sembla indicar que continuarem assistint a tensions derivades de la dolentíssima salut de ferro del Govern de la Generalitat, així com les ganes obsessives d’una part de l’independentisme obstinat en fer créixer al PSC, posant-l’hi una catifa de vellut sota els peus tot buscant traïdors a tort i a dret i erigint-se com els guardians del pot de les essències pàtries -barrejant simbolisme nostrat per tapar-se les vergonyes de les seves pròpies discrepàncies i del seu narcisisme desaforat-. Són alguns dels afers que, de ben segur, contribuiran a fer més espès el fang del fangar sobre el que camina la ciutadania. Una ciutadania a la que estem empenyent amb totes les ganes a una desconnexió cada vegada més gran de tot allò que és la política institucional -i també dels mitjans més tradicionals-.
Assistirem a una nova diada nacional que ja es preveu especialment “càlida” al carrer i probablement marqui el to del que està per venir, en tots els sentits. Tot allò que hi passi que se surti de l’ordre i de la reivindicació pacífica seran fruits caiguts del cel que Illa -i, perquè no dir-ho, Sánchez- està esperant per a recollir amb un cistell.
Sigui com sigui, ens haurem de cordar bé els cinturons, doncs venen corbes tancades els propers mesos -sinó anys-. Ànims a tots i a totes i som-hi, que no ha estat res.
