Les noves tecnologies han canviat la manera com la ciutadania es relaciona amb les administracions públiques i les administracions públiques amb la ciutadania. Això ha generat dues cares de la mateixa moneda: la desinformació i la sobre informació.
La desinformació fa referència al fet que realment allò que es vol transmetre no és accessible per la ciutadania. Per exemple, es vol conèixer quantes persones han participat en un procés participatiu i l’administració opta per no penjar-ho en els portals de referència. En canvi, la sobre informació significa que la ciutadania té tanta informació que opta per no prestar atenció.
En el context català, les administracions públiques es troben en un context de desinformació o sobre informació? La veritat és que a Catalunya es poden identificar situacions tant de sobre informació com de desinformació, depenent del context i les circumstàncies de cada cas. D’una banda, els dos casos més emblemàtics de desinformació, en els darrers temps, han estat la gestió sanitària i la crisi de la COVID (durant la pandèmia hi va haver discrepància sobre les dades sanitàries facilitades per les diferents administracions públiques) i la falta de claredat de les inversions de l’Estat a Catalunya. D’altra banda, la sobre informació es dona perquè hi ha un excés de la informació i el cas més important, recent, ha estat el procés.
El context de la desinformació i la sobre informació té greus conseqüències: errors de comunicació, omissió d’informació, informació manipulada, saturació, pèrdua de confiança i desconnexió de les decisions que prenen les administracions públiques. Per fer front a aquestes conseqüències és essencial que les administracions públiques adoptin polítiques públiques, transversals i amb un treball conjunt entre les diferents escales administratives, a favor de la transparència i la confiança.
