La manifestació del dia 11, el de la Diada, fou un miratge segons alguns observadors. Per a un altres fou un malson, quelcom de molt molest. També alguns es pregunten si fou veritat o un muntatge televisiu. Per una majoria un somni, que s’ha de realitzar. Ens podem fer tota mena de preguntes. Ara toca a uns altres treure’n totes les conseqüències.
Mentrestant us deixo amb la cançó d’en Lluís Llach, per tal que ningú no “abarateixi” el somni, pensant en miratges, en malsons o en muntatges…Del somni hi participaren un milió i mig més des de casa seva. No s’havia vist mai un esdeveniment d’aquesta mena.
“No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l’estel que hi ha al fons del camí.
Si cal, refarem tots els signes
d’un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.
Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.
Si cal, conviurem la misèria,
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d’amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canons.No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.”
Somni?, malson?, miratge? muntatge?. Tu queda’t amb el que vulguis. Alguna cosa ha succeït! No podem mirar cap a un altre costat, com féu TV1.
