Montse Font i Fabra és la cap del servei de gestió d’emergències de Protecció Civil a la Generalitat de Catalunya. Enginyera industrial i psicòloga social de professió, parlem amb ella sobre la gestió de les emergències, de la vessant humana i del futur climàtic, entre d’altres, de Catalunya.
Tenim un planeta en risc d’extinció?
No ho veurem. Però no pinta bé…
En quin moment d’emergència estem en relació al canvi climàtic?
Estem a un canvi important, i ho notarem. Vam tenir, l’any 2020, un any molt complicat, que va començar amb el temporal Glòria, va continuar amb una pandèmia que, segons diuen, té a veure amb els efectes del canvi climàtic, i cada cop tenim ventades i temps més severs. Aquests dies ha fet dos anys de les inundacions del Francolí, que va superar per sobre totes les previsions a les que estàvem acostumats. Haurem d’aprendre a conviure amb aquest risc, segur.
Hem d’estar preparats per viure i veure fenòmens meteorològics mai vistos, a Catalunya?
Sí! Ens hem d’anar preparant perquè no hi estem acostumats. Tot just fa tres mesos hi va haver-hi les inundacions a Alcanar, una zona inundable però que no esperàvem un efecte tan fort.
Com definiries la gestió de l’emergència?
Probablement té tot un procés. L’emergència comença per la sala de control, tant si és amb previsió o imprevista, on es fa l’evolució i es fa la gestió de les emergències. S’han de prendre decisions a vegades prou desagradables per tal de salvar la vida: prohibir anar a les platges, per exemple, quan hi ha un temporal marítim.
D’aquesta emergència també se’n deriva la vessant humana…
El que necessitem és que la gent sigui coneixedora del risc. Convivim amb el risc, i per tant el risc zero no existeix. Quan som coneixedors, som capaços d’adoptar mesures de protecció. Quan no som coneixedors, acaba sent problemàtic. Hi ha una part que té a veure amb la ciutadania, per tant.
També cal tenir en compte que quan afrontem una emergència, les persones tenim comportaments de xoc emocional. Per mi, la pitjor emergència que hem gestionat van ser els atemptats del 17 d’agost de 2017, a Barcelona i Cambrils…
Com vas viure-ho, els atemptats del 17-A?
Va ser una nit molt llarga, amb mil anècdotes. Hi havia estrangers que anaven als punts d’acollida que s’havien habilitat i havien perdut els seus objectes. Els deixàvem un telèfon i no recordaven res, ni tan sols allò més bàsic.
Va ser un escenari on ens costa agafar la gestió. Sempre intentem anar uns passos endavant al que pot passar. En aquell cas, però, l’emergència et passa per sobre (igual que ens va passar amb la pandèmia). Hi havia un impacte emocional molt greu i costa més de gestionar…
Aquesta és una entrevista transcrita del programa radiofònic La veu de Vila. Podeu escoltar la resta d’entrevista al següent enllaç (a partir del minut 08:50).
