Arribada al final una de les farses jurídiques més grans de la història moderna d’Europa, la indignació de la població, que s’ha expressat en moltes manifestacions a tot Catalunya, és indescriptible. I a mil llegües de la por que volien fer els manaires espanyols amb aquesta farsa. La intimidació dels acusats tampoc l’ha aconseguida Madrid. Algunes de les seves frases es troben en altres fragments que cito a continuació.
Jordi Turull, ex-ministre de la Presidència, va dir que tota la repressió ha estat inútil perquè l’independentisme segueix guanyant eleccions, i els acusats en aquesta causa mantenen la determinació de treballar perquè Catalunya sigui independent. “Que digueu que un referèndum és un delicte és el que fa pànic.”
Josep Rull, ex-ministre de Territori i Sostenibilitat: “Vosaltres heu decidit que jo no vegi créixer els meus dos fills, de 4 i 10 anys, però no impedireu que els doni el testimoni d’un compromís per la lluita democràtica, apassionada, perquè demà puguin viure en un país millor i lliure, en una república catalana en la qual ningú no pugui ser empresonat per les seves idees. Ens en sortirem. Després de nosaltres en vindran més.”
Dolors Bassa, ex-ministra de Treball: “No voldria que la meva neta de 4 anys hagués de sentir res sobre un procés contra Catalunya quan llegeixi els llibres d’història. Això depèn de la vostra sentència. La sentència pot ser una solució. No seria la meva llibertat sinó la llibertat de moltes persones.”
Carme Forcadell, ex-presidenta del Parlament i abans presidenta de la organització civil ANC, va dir que els jutges saben tan bé com ho sap ella que està davant del tribunal per ser qui és i pel que pensa, però no pel que mai hagi fet. Va repetir que ella només havia complert els deures del seu càrrec igual que els seus companys de la mesa del parlament. Però ha de ser condemnada més durament que els seus col·legues, a causa de la seva acció política.
I, finalment, Jordi Cuixart president d’Òmnium Cultural: “Dieu que jo feia crides a la mobilització permanent. És que és veritat! És clar que ho vaig fer1 I tinc l’obligació de tornar-ho a fer, la mobilització permanent, cívica, pacífica (…) i el dret de protestar. Voleu que la gent deixi de protestar i no deixarem de protestar. Estem obligats a continuar protestant, perquè els nostres fills també puguin protestar.”
Europa no hauria d’ignorar les paraules i la dignitat d’aquests catalans acusats injustament i arbitràriament.
Igual que Europa hauria de reaccionar davant de les decisions autoritàries d’Espanya que ignoren i soscaven sense miraments els drets del Parlament Europeu.
Es tracta de l’intent arbitrari i que ignora les regles del parlament Europeu, d’impedir que els diputats elegits per la població catalana Junqueras, Puigdemont i Comín rebin la seva acreditació i puguin ocupar el seu escó al Parlament Europeu. I de la ignorància de la seva immunitat parlamentària. Si les institucions europees toleren aquest escàndol sense dir res, la seva credibilitat a Europa i al món en sortirà molt malparada.
