[La gran farsa (1)] [La gran farsa (2)]
[Original alemany]
En aquest vergonyós procés contra dotze polítics i activistes catalans, els interrogatoris dels fiscals i les declaracions dels acusats preguntats han demostrat dos fets davant del món. El primer: els arguments de l’acusació són falsos, ficcions inventades. El segon: els fiscals, en la seva arrogància, sembla que estaven tant segurs de la seva victòria que ni es van prendre la feina de preparar-se adequadament i curosament. I així, davant de les càmeres i dels representants de la premsa internacional han hagut de viure com els seus arguments eren desmuntats pels acusats.
Però això no ha de portar a un optimisme prematur. L’admissió de testimonis majoritàriament contraris i el refús de molts que havien estat citats per la defensa, el refús de documents probatoris de la defensa, etc. i l’actitud decidida de l’Estat d’aplicar aquí un càstig “exemplar” portarà segurament a sentències que ja fa temps que han estat desemmascarades com a arbitràries, injustes i venjatives. Que s’emeti l’única sentència justa, la llibertat dels acusats, no ho creu ningú a Catalunya. I les conseqüències avui no es poden ni preveure. La pressió de la majoria de la població al damunt de les institucions catalanes creixerà exponencialment i no es podrà tornar de cap manera al “bussiness as usual”.
Les protestes d’aquests dies amb manifestacions i vagues a tot Catalunya només són un preludi. Entre altres coses es prepara per al 26 de març una gran manifestació a Madrid. Catalans i republicans espanyols protestaran junts contra aquest procés escandalós. Però les manifestacions no seran pas el més important, sinó una possible, fins i tot probable, acceleració de la separació de Catalunya d’Espanya. Si això portarà a nova violència i repressió per part dels manaires a Madrid o bé –per fi– a una pressió imparable de l’estranger que impedeixi mals pitjors i que faci possible una solució pacífica i democràtica, és avui per avui incert. Certa només ho és una cosa: tota aquesta cadena d’esdeveniments des de finals del 2017 fins avui han portat a saber que Catalunya ja està perduda per Espanya, i que la majoria de la població de Catalunya ja no tornarà a deixar-se enredar per prometences buides i per engrunes més que mastegades. Precisament perquè no hi va solament la independència, sinó la vulneració de drets fonamentals i elementals per part de l’ultranacionalisme espanyol de tants polítics, jutges i fiscals.
Més detalls d’aquests dies sobre les incidències del procés i de les manifestacions són accessibles per al lector germanòfon amb els articles excel·lents de Ralf Streck a Telepolis.
