No són meves aquestes paraules, perquè a mi no m’agraden els insults i vaig aprendre dels meus pares a tractar tothom amb respecte. Aquesta expressió és del Sr. Emilio Attard, fundador del Partit Popular Regional Valenciano, diputat de la UCD a les eleccions de 1977 i 1979 i president de la Comissió Constitucional del Congrés de Diputats. Amb tot, aquesta vegada estic d’acord amb el Sr. Attard pel que fa a aquest terme per anomenar el País Valencià. El Diccionari Normatiu Valencià, en la seva segona accepció, defineix imbècil així: «Que resulta simple, propi d’algú poc intel·ligent».
La frase que encapçala aquest article la va dir el Sr. Attard l’octubre de 1991 en una entrevista al setmanari El Temps: «No entre a dir si procedia posar regne o país o la imbecil·litat de Comunitat Valenciana, que em vaig inventar jo». I afegia molt encertadament: «I ara hi ha el contrasentit que, quan fan la predicció meteorològica, diuen a la comunitat farà fred. Home podrem ser país o regne, però geo-políticament no som una comunitat».
He recordat aquestes paraules del Sr. Attard, perquè fa unes setmanes, el PP valencià va dir que no participaria en els actes programats per la Generalitat del País Valencià per commemorar el 40è aniversari de l’Estatutet, pel lema que s’havia triat, Fent País, un terme que el PP abomina. Però el PP hauria de recordar que fa dos anys i mig el Consell Jurídic Consultiu validà l’ús de l’expressió País Valencià per a la jura o promesa d’alts càrrecs. I és que el terme País Valencià és una afirmació o reivindicació ideològica, com ho és també, certament, Comunitat Valenciana.
Abans de morir —ara ha fet deu anys—, mon pare va escriure a Levante un article titulat L’orgull de ser valencià, on explica que revisant la biblioteca de casa, va trobar una fotocòpia d’un facsímil escrit el 1699 pel Cronista Oficial de Guadassuar que li havia enviat un amic seu feia temps. El facsímil narra la vida del Venerable Fra Agustín-Antonio Pascual de Guadassuar, i referint-se al frare mencionat, diu: porque no le tenía el Señor destinado para Apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano». I mon pare continuava: «Els qui pensen que el terme País Valencià és cosa de fa quatre dies estan completament errats, ja que aquesta expressió té més de tres segles! La postura de negar el nom de País per a la nostra terra, és fruit d’una política que, en l’anomenada Batalla de València s’utilitzà per obtindre un rèdit polític i electoral per part de la UCD i d’AP, per desvalencianitzar el nostre País. Llevant-nos el nom, els nostres governants ja sabien què ens feien. Perquè sense nom, què som?».
El terme País Valencià, que expressa el desig dinàmic, gens nostàlgic, amb l’anhel d’avançar com a poble, està inclòs al preàmbul de l’Estatutet. A més, el Consell Jurídic Consultiu el va validar fa dos any i mig ,¿No seria ja hora d’emprar aquesta expressió?
Per altra part, la denominació Comunitat Valenciana, a més de ser una imbecil·litat, com digué el Sr. Attard, també és anticonstitucional, ja que l’article 147. 2a de la Constitució, diu que «els Estatuts d’Autonomia hauran de contindre la denominació de comunitat que millor corresponga a la seua identitat històrica». I no crec que Comunitat Valenciana sigui la millor denominació a la nostra identitat històrica.
Com molt encertadament deia Enric Valor, «ara acostumen a dir als professors que no diguin País Valencià, que diguin Comunitat Valenciana». L’escriptor de Castalla afegia encara que el terme comunitat, «és només per als regants i per als frares. Una comunitat no és per a una nacionalitat. Una nacionalitat és una nacionalitat, un país, País Valencià».
El que desgraciadament va passar en la Transició, va ser que a l’Estatut, la UCD aconseguí tot el que volia i l’esquerra claudicà de totes les seves reivindicacions històriques, com era la senyera del rei Jaume I, el nom de País Valencià i la unitat de la llengua. I així estem encara!
Però no és només el PP que fa el ridícul no acceptant el lema Fent País. El PSPV, no només s’avergonyeix del terme País Valencià, sinó que fins i tot el censura i el persegueix. La consellera de Justícia pel PSPV Gabriela Bravo negava fa uns dies l’ingrés de la Fènix Universitat Popular en el registre d’associacions, per tindre el País Valencià com a àmbit d’actuació. Absurd, patètic i delirant alhora.
Quan el passat 1 de juny se celebrà un acte pel 40è aniversari de l’Estatut, el president Joan Lerma va dir que «no va ser possible la via del 151» degut a l’oposició del govern de la UCD. Però el Sr. Lerma s’oblidà de dir que l’oposició de la UCD va tindre la benedicció del Sr. Alfonso Guerra, que desautoritzà el president Albinyana, gran defensor del 151. Consens? No. Imposició de la UCD en tot: bandera, himne, idioma valencià, Comunitat Valenciana, amb el beneplàcit del PSOE, a qui li espantava que el País Valencià arribés a ser com Catalunya o el País Basc.
En el mateix acte de l’1 juny, el president Puig deia que havíem arribat a l’autogovern. Però sense el finançament que necessitem, i amb les mentides —primer del PP i ara del PSO—, quina mena d’autogovern podem tindre?
Per altra part, el país que ja anem fent, no el farem amb l’Estatutet que tenim ara, amb un estat que, amb la justícia sobretot, ens encotilla i no ens deixa viure en llibertat. Per això vaig trobar magnífic l’article de Vicent Partal (Vilaweb, 22 de juny de 2022), en relació a la renúncia de la vicepresidenta Mónica Oltra. L’amic Partal també explica molt bé el que va passar amb la redacció de l’Estatutet: «Si l’extrema dreta política, mediàtica i judicial ha pogut fer tot això que ha fet ara amb Mónica Oltra, ha estat sobretot, perquè el PSOE no ha volgut acomplir mai els canvis estructurals i de fons que obligarien a tancar la transició dissenyada pel franquisme i obriria una nova època».
Els presidents Lerma i Puig, i els diputats del PSOE, Compromís i Podem, haurien de recordar que en la manifestació del 9 d’Octubre de 1977, el crit dels milers de valencians que vam sortir als carrers de València, «Volem l’Estatut», no era per arribar a l’Estatutet aprovat fa 40 anys, ni per a continuar ofrenantnovesglòriesaespanya. Però de l’anhel de llibertat del 1977 dels milers de persones que demanàvem l’autogovern, alguns polítics valencians, pressionats pels Srs. Alfonso Guerra i Fernando Abril Martorell, ràpidament se’n van oblidar. I així ens trobem encara, desgraciadament.
Finalment, no sé qui ha estat el responsable de la imbecil·litat de canviar el lema dels 40 anys de l’Estatutet. Si abans era 40 anys fent país, ara és: 40 anys fent país Comunitat Valenciana. Amb el greuge de País, que han posat en minúscula, mentre Comunitat Valenciana ho han posat en majúscula. Per això el PSOE valencià hauria de canviar el seu nom actual pel de PSCV. Així serien coherents amb la imbecil·litat de Comunitat Valenciana. I que consti que l’expressió imbecil·litat no és meva, sinó del Sr. Attard.
