Homenatge als noranta anys d’en Pere Grau

Estimats lectors d’El Matí Digital,
Espero que rebeu aquests missatges que seguiren a la notícia d’en Pere Grau com una corrent d’aire amable que ens arriba des d’Hamburg per recuperar-nos del greuge insolent de ser catalans…

Com l’alè d’un home que s’està recuperant d’una greu intervenció per demostrar que Déu no posa límits a l’edat, a l’hora d’agrair, si un té el cor jove:

Com sabeu, fa dos anys em van donar un dels deu premis anuals Batista i Roca. I m’ha alegrat molt que un dels deu d’aquest any li donin a la Rosa Miró. No sols perquè ella i el seu marit ens ajuden en allò que poden, sinó perquè s’ho mereix de sobres. No és en va que se l’escollís per ‘Assemblea de Representants com un dels quatre representants dels catalans a l’estranger

Una abraçada
Pere

Moltes gràcies per fer-nos-ho saber als Tecamolsaires, Pere, la felicitarem i me n’alegro molt.
Desitjo que continuïs millorant.
Petons,

Rosa Maria

Benvolguda, Rosa,
En Pere ens han fet saber que aquest any has esta una del les guardonades amb el Premi Batista i Roca per mantenir la presència catalana en el món i augmentar el coneixement dels Països Catalans i la cultura catalana a l’exterior. Et felicito de tot cor ja que, pel que he pogut comprovar i m’ha explicat en Pere, ha estat més que merescut. Moltes gràcies des de Catalunya.
Una abraçada, coralment amb els dels tallers d’escriptura,
Rosa Maria

Benvolguda Rosa Maria,
Moltes gràcies per la felicitació i per “l’abraçada coral“ que em fas arribar de tota la colla dels tallers d’escriptura.
No m’esperava gens aquest premi, però em fa molta il•lusió.
Com tu saps molt bé, aquesta és una tasca que fem en comunitat i per això també voldria dedicar aquest premi a tots els companys i companyes d’Hamburg que des de fa tants anys em recolzen i hi són sempre. I molt especialment al nostre estimat Pere que m’inspira i m’esperona a seguir treballant per la cultura i el país.

Una forta abraçada a tots vosaltres,

Rosa

La Rosa Miró Borràs va néixer a Terrassa el 1965. És pianista i pedagoga. Va ser ella qui va obrir l’acte d’homenatge als noranta anys d’en Pere Grau. Viu a Hamburg des de fa més de 30 anys. A part de participar en nombroses activitats i iniciatives relacionades amb Catalunya, durant molts anys, va formar part de la junta de l’associació catalana « El Pont Blau ». Com a coordinadora de la ANC Hamburg i de la junta d’ANC Deutschland ha participat en l’organització de manifestacions, debats, xerrades i punts d’informació a la ciutat. Des del Consell per la República reforça la veu dels catalans a nivell internacional, especialment a Alemanya, fa “pedagogia” del perquè tenim el dret legítim de ser republicans i independents.
No és militant ni simpatitzant de cap partit. És membre d’Òmnium Cultural i de Foreign Friends of Catalonia.

Al mig, la Rosa Miró i en Pere Grau el dia que l’homenatjaren a ell

Article anteriorLa imbecil·litat de Comunitat Valenciana
Article següentDe dreta a esquerra (i viceversa)
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.