En la situació de crisi que ens trobem, es benvinguda qualsevol iniciativa que ajudi a crear riquesa i ocupació. En aquest escenari la proposta de potenciar el Corredor Mediterrani, que ja be de lluny, és una d’aquestes iniciatives que no haurien de passar per alt a les autoritats i haurien de tenir el suport i finançament necessaris perquè, en un temps prudencial, siguin una realitat. De fet es tracta d’aprofundir en la necessitat de establir sinergies en les infraestructures de l’arc mediterrani que permetin la millora de les comunicacions i de les relacions empresarials, des d’Algeciras fins ben be el nord d’Europa. De la mà de l’associació internacional FERRMED s’ha impulsat una important activitat i accions per aconseguir la viabilitat de la proposta. Fa poc més d’un mes, amb una presentació nombrosa, tant quantitativament com per la qualitat dels presents, a Brussel·les es va fer saber a la seu comunitària la necessitat de concretar amb realitats el Corredor Mediterrani. L’objectiu és donar a conèixer les mancances reals per a l’economia i el desenvolupament de la zona, pel fet de no disposar de comunicacions i infraestructures adequades que permetin competir per igual amb altres zones que, per ser properes a capitals d’estat, han tingut més fàcil el finançament d’infraestructures. Es tracta doncs de que les institucions europees i els governs dels estats, prenguin consciència de la necessitat d’impulsar, invertint en infraestructures, en el Corredor Mediterrani. Sembla que ara el ministre de Foment José Blanco es compromet a potenciar aquest projecte, però quedem molts dubtes en el plantejament que ha fet. Està clar que si s’impulsés el projecte amb infraestructures de primera qualitat, de ben segur que, a més de la pròpia zona mediterrània per on passaria el corredor, altres zones de l’estat també se’n beneficiaria per les sinergies positives que generaria l’increment d’activitat empresarial. També tindria un impacte positiu per a l’economia de tota l’àrea Mediterrània, fins i tot del Nord d’Àfrica i també que representaria una avantatge per el medi ambient ja que significaria una important reducció de tones de CO2, al potenciar el transport per trens en comptes de camions. L’arc mediterrani és una regió econòmica, amb Catalunya i València com a nucli dur, reconeguda internacionalment i que necessita l’impuls d’una millora d’infraestructures per superar les mostres clares d’esgotament del model que s’ha utilitzat fins avui i aquest canvi passa per fer una realitat el Corredor Mediterrani, a més d’apostar també per la recerca i la formació. Esperem que els governants europeus vegin amb bons ulls la proposta i que el govern espanyol deixi de banda la seva visió radial de les infraestructures i aposti per la inversió en la zona mediterrània.
Veurem com acaba, però per la dinamització econòmica de Catalunya i de tota l’àrea mediterrània, el Corredor Mediterrani és una necessitat que ajudaria a crear ocupació i per tant a sortir de la crisi .