Amigues, amics,
Amics, amigues,
De primer vull expressar-vos el meu agraïment perquè sovint sou la medicina de les meves cabòries que, de vegades, son quelcom més que cabòries. M’havia ficat ja al llit i, al no poder dormir, insomni malgrat el pindolam, he decidit posar-me a l’ordinador, que no és una andròmina que domini gaire, però que em salva de la meva tremolosa i horrorosa lletra escrita, aquella paraula que tantes vegades em salva del no res. De la mateixa manera que vosaltres em salveu les nits d’insomni o sou les víctimes de la meva necessitat d’esplaiar-me, de vegades, ho reconec, amb una prosa que regalima més bilis que reflexió. Gràcies per la vostra comprensió i paciència als qui em llegiu i gràcies també als qui no ho feu, perquè també sou part de la meva teràpia, tenint la delicadesa de no demanar-me que deixi de escriure-us. Moltes gràcies!
M’amoïnen moltes coses, ja ho sabeu. Però avui, entre injustícies i patiments de moltes persones d’ací, d’allà i de més enllà, estic angoixat pel que ha passat a molts dels nostres municipis. No he intervingut mai en la política municipal; sempre me n’he pogut escapar, com en el seu dia em vaig escapar de la nacional. D’això no me n’enorgulleixo gens, al contrari. He deixat de prestar algun servei, en el qual no sé si hauria pogut ser útil. Entenc que no s’ha inventat un millor sistema democràtic que el que té en compte els partits polítics. Sempre he votat algú, però no sempre amb la mateixa convicció. Em preocupa la manera com es duu a terme la política de partits, tant públicament com dins dels mateixos partits. Les ideologies han estat foragitades i substituïdes per interessos inconfessables; alguns se saben, altres no. La política, però, em segueix interessant com a independent i com a independentista català.
Em remou els budells l’espectacle que, tret d’honorables excepcions, està donant el nostre país, Catalunya i, també, l’Estat espanyol. Avui no parlaré de totes les seves impresentables malvestats. Vull subratllar, però, que qui ha fet més mal a Espanya, com a col·lectivitat diversa, han estat el PP i, com a personatge repugnant, el Borbó de torn que només porta un palet més que el de la trista i criminal memòria, Felip V. Després n’han segui d’altres, massa per repassar-los a tots i totes.
Abans de que torni a ser alcaldessa, aquesta vegada vaig per la miserable Ada Colau. Quan per primera vegada va sortir alcaldessa electa li vaig dedicar un article a El9Nou del Vallès Oriental. Semblava un canvi de veritat, sobretot des del punt de vista social. Li desitjava molta sort i que no s’oblidés de ningú, ni dels pobres ni dels rics, que de vegades estan tant o més necessitats dels primers, almenys de cura ètica. Jo soc de Llerona, municipi de les Franqueses del Vallès Oriental. Vaig néixer, em vaig criar i educar a Barcelona, on crec que he viscut la major part de la meva vida. Per aquests motius estimo Barcelona, encara que no tant com Llerona. Me l’estimo, sobretot, perquè és la capital de Catalunya. Crec que tots els catalans hauríem d’estimar Barcelona per aquesta raó.
Crec que als catalans de l’interior, de la costa, de les muntanyes, valls i planes, pobles, viles i ciutats els hauria de preocupar el que ha passat a l’Ajuntament de la nostra capital. Jo confiava en un miracle de darrera hora, malgrat la desconfiança que tinc en els miracles; no n’he vist mai cap. Tant de bo m’hagués equivocat, però Ada Colau a caigut en el pou dels miserables. Quina aliança endimoniada és aquesta de Comuns-PSC-Valls-Cs? Sap el què esta fent, la Sra. Colau? Pacta amb un PSC d’on han fugit tots els independentistes, d’un patit que va subscriure el tsunami criminal de l’article del 155 i que ella mateixa, Ada Colau, va expulsar de l’equip de govern de l’Ajuntament per aquest motiu. Què li ha passat, Sra. Colau?
Tot plegat és molt sospitós. Diu que no ha demanat els vots de Valls-Cs, però l’han feta alcaldessa. Vostè sap millor que ningú, i el PSC també, els centenars de milers d’euros de suborn que ha rebut l’impresentable i fracassat polític francès, Mr. Valls, per regalar-li els vots que necessita per a ser alcaldessa d’una ciutat indigna del paracaigudista Valls. I tot sabent que darrere del tal Valls s’hi amaga el gran capital, espanyol i grans botiflers catalans, que sempre mana més que la política i el partit -Ciutadans que ja ha estat advertit per Macron d’expulsar-lo del seu grup al Parlament europeu si pacta amb els feixistes de Vox- que va fundar el botifler de Granollers Albert Rivera i que està negociant amb VOX, l’extrema dreta més radical i franquista, enemiga furibunda de Catalunya i de Barcelona, la ciutat de la qual tornarà a ser batllessa.
Hi ha gent que no puc veure per la seva maldat, però vostè, Sra. Colau, em fa llàstima i em sap greu per Barcelona i per Catalunya; no sé si a vostè li queda algun bri d’estimació per Barcelona i Catalunya. Les seves truculentes aliances demostren el contrari. Del carrer, impedint els desnonaments, a l’aliança amb el capital més poderós i corrupte. Quina vergonya! Quina indignitat!
Enmig d’altres desastres, la catàstrofe dels barcelonins que repercutirà en els catalans.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
