A diverses guerres que tenen lloc al mon es fan servir nens. La conclusió és que en més de 20 conflictes armats s’han reclutat nens, sense el seu consentiment, obligant-los a combatre, entrenant-los en l’ús de armes de foc i explosius, i exposant-los a tot tipus de treballs forçats i abusos sexuals.
S’ha documentat que fins i tot els Estats Units va enviar 62 soldats de 17 anys a lluitar a l’Afganistan i Iraq durant els exercicis de 2003 i 2004. Altres països occidentals com Àustria, Alemanya, Holanda o el Regne Unit també han reclutat a menors de 16 o 17 anys tot i que afirmen que no els envien al front fins que tenen 18. Finalment, un informe sosté que en els conflictes d’Afganistan, Angola i Sierra Leone es van mobilitzar fins a 40.000 nens.
Aquest problema dels nens soldats ha estat reiteradament condemnat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, però fins ara no s’ha imposat cap sanció als Estats reclutadors. Alguns demanen que la ONU faciliti la persecució d’aquesta activitat i es processi els responsable davant del Tribunal Penal Internacional.
El segrest, engany o el mer ús pel motiu que sigui, dels menors per a fer la guerra mereix una condemna amb total rotunditat. Em sembla un símptoma de la barbàrie i la maldat humana. Si fer la guerra ja és de per si una aberració sense pal·liatius des de la perspectiva de la impossibilitat de la convivència social, atreure els menor cap aquesta manera de viure és una de les actuacions humanes més miserables.
No es pot jugar amb els drets dels infants, en qualsevol indret del planeta, i ser infant ha de ser sagrat. Per això em fa també molta pena quan veig nens afectats per mines antipersones, lisiats, o si més no mers espectadors dels bombardeigs. Un nen no es mereix mai aquesta deshumanització. Cal lluitar en el nostre món per a que la infantesa sigui una edat de construcció de la personalitat, des del dret inalienable a la pau i a la dignitat de les condicions de vida.
