Una catàstrofe sense precedents com la DANA ha estat determinant per establir un abans i un després en les nostres vides.

I vull escriure des del cor en un assumpte climàtic, polític, burocràtic, organitzatiu, social. Vull posar èmfasi en la pèrdua d’equilibri mediàtic i moral, la pèrdua de referències  fidedignes quant a periodisme.

És ben difícil trobar editorials o articles d’opinió on la gènesi sigui precisament la humana i emocional, la veritable tragèdia on tothom sembla tenir opinió, tothom sembla endinsar-se en la veritat amb innombrables teories del tot i en conseqüència per nosaltres, tenir una allau desproporcionat d’informació i tenir la certesa de viure una continua decepció mediàtica.

Escriure des del cor hauria de ser el més difícil i dolorós, i tanmateix emana de la forma més compassiva i generosa, pel que això em serveix de reflexió personal per adonar-me’n de la valuosa mirada emocional en qualsevol instant de la vida, tot i viure episodis  summament tràgics.

En una era d’informació gairebé en temps real, xarxes socials i nombrosos diaris digitals a l’aguait de la notícia, el soroll mediàtic és ensordidor.

Desinformació, continguts falsos, advertiments catastrofistes enverinant el periodisme rigurós i contrastat, imatges retocades amb IA i fins i tot falsos comunicadors o voluntaris en les zones devastades difonent mentides.

Un buit de confiança es referma per a molts de nosaltres, una agra sensació d’impotència, de sentir-nos orfes com a espectadors en un món sense escrúpols, on la narrativa d’una crisi d’aquesta magnitud ha estat nefasta i manipuladora.

La ràbia, la por, l’oblit, la indefensió. Les persones afectades necessiten compartir la seva història, el que han viscut i les seves emocions més profundes.

La DANA, malauradament, ens ha recordat la nostra fragilitat en un món frenètic, la falsa fortalesa de l’ésser humà davant la natura desfermada i la manca d’humanitat per part d’uns dirigents mancats d’estratègies resolutives i serioses.

La DANA va engolir les més sofisticades eines de geolocalització, alertes, xarxes, mitjans de comunicació, etc, sense que ens n’adonéssim de la nostra petitesa humana, amb una inverossímil sensació d’incredulitat per tot el que estàvem vivint i sentint.

La contaminació informativa és invisible i perniciosa, ens embruteix l’ànima, ens amaga la mirada a una realitat única i objectiva per ser nosaltres únics defensors del nostre criteri i reacció.

Generar desconfiança amb falsos culpables, generar alarma social sense equidistàncies científiques contrastades o notícies oficials generant odi i enriquir-se amb el drama col·lectiu són, malauradament, pràctiques contínues i quotidianes on la manca de moral i sensibilitat generen un periodisme calamitós.

El bon periodisme construeix, informa, és visible i invita a la reflexió.

El poble necessita estar informat i saber què succeeix, amb proximitat i veracitat per damunt de tot, sense falses comunicacions i amb una mirada objectiva sobre el món i la seva constant evolució.

La DANA ha desafiat l’honestedat de molts professionals i la seva tasca rigorosa i compromesa, trobant-se amb aquells que generen i propaguen més dolor, teories conspiranoiques sense fonament i expandint més alarma social entre els més desvalguts.

Escriure des del cor em suposa una necessitat en aquests temps de solemnitats a les xarxes que sols queden en fum, afirmacions engolades i ampul·loses d’un anomenat  periodisme d’investigació que ja navega entre l’impudor i la vergonya, i on gairebé sempre trobem el deliri cobdiciós i econòmic.

I com sempre i en tot a la vida ens queda la justícia de la veracitat, la informació propera i real, la que sí és al costat de la gent i manté el compromís d’informar, d’ajudar.

L’intrusisme no té ofici ni objectiu periodístic, la premsa lliure i democràtica representa a totes les persones de bé i axí ha de continuar, creant una xarxa edificant i cultural i amb un compromís ètic i social individual i col·lectiu.

La informació enverinada no és la nostra, saber escollir ens fa millors persones.