Des de fa anys el Barça viu immers en un estat permanent de conflicte social, però que, acompanyat de bons resultats, semblava quedar en un segon terme pel públic en general, fins i tot soterrat. Ara però, amb el mal joc del primer equip de futbol i el llançament de la bengala el proppassat 26 de febrer al Camp Nou, s’ha empitjorat la situació. De fet, hi ha uns quants ‘debats’ oberts a l’entorn de l’equip blaugrana, des de la situació de l’equip de futbol (mals resultats, joc pobra, entrenador malalt), el tema dels avals (mostra significativa de la mala relació entre la junta anterior encapçalada per Joan Laporta i l’actual de Sandro Rosell), i la pressumpta tornada de Boixos Nois a la grada del Camp Nou. Per tot això i més, ahir Sandro Rosell i Toni Freixa oferiren una àmplia roda de premsa. En aquesta compareixença pública d’un club privat, tal com el definí el president Rosell, es tractaren diferents temes de l’actualitat blaugrana.
Es va confirmar la gira asiàtica de la propera temporada; es va confirmar la continuïtat de Tito Vilanova “fins que torni” digué Rosell, donant a entendre – als malpensats – que quan torni potser el fan fora, això si, repetint que ‘l’esperem’ (aquí Rosell a mi m’agradà); van confirmar que no demanaran l’execució de la sentència dels avals, de fet Rosell afirmà que no ha parlat mai amb Vicens Pla – soci que presenta la demanda – i que segons podem llegir guarda alguna mena de relació indirecta amb alguna persona propera a Toni Freixa.
Fins aquest punt tot més o menys bé. Però heus aquí que arribà el moment de parlar dels Boixos Nois, i de la grada d’animació; i com qui arriba en un entorn desconegut, Rosell mostrà una inseguretat brutal, reflectida en una veu tremolosa i una accentuació del seu evident dèficit de retòrica en públic. De fet, asseguraria que si s’hagués tret l’americana hauríem vist les típiques rodanxes de suor a les aixelles.
Aquí vam poder descobrir que des del primer partit del 2013 a l’Estadi es van vendre 110 entrades, a 10€ cadascuna, a socis del Barça. Hem d’entendre, escoltada la roda de premsa, que aquestes entrades un cop venudes podien anar a parar a mans de qualsevol, amb la qual cosa no es garanteix que cap membre dels Boixos Nois hagi entrat amb una d’aquestes entrades al Camp Nou. Preguntat per aquest aspecte, Rosell digué que la bengala del dia del Madrid prové de segona graderia i que les localitats que ells venien a 10€ estaven situades a baix del Gol Sud, de manera que defensava la no-relació entre aquestes entrades i la bengala. Com hem dit, aquest va ser el tema amb que Rosell va mostrar debilitats, i, de fet, referint-s’hi vam poder escoltar frases difícils d’entendre com:
– Els grups d’animació són #nanosmoltmacos (referint-se als Boixos Nois)
– Ja no hi hauran entrades pels grups d’animació ni pels nanos joves que volien venir a animar. Animarem el que l’estadi vulgui
– El Barça és un club privat
– Ho hem intentat, però no podrem tenir animació a l’estadi (com si a l’Estadi ningú animés)
– Probablement ens vam equivocar al no comunicar als Mossos d’Esquadra que estàvem repartint entrades a grups d’animació.
– Perdonar és un valor (excusant-se pel diàleg establert amb els Boixos Nois)
Tot plegat ens va permetre retornar, ni que fos momentàniament, a les èpoques esperpèntiques del barcelonisme, aquelles de Nuñez parlant de ‘llambordins’, ‘cuando se llovía’, ‘Barcelona aquesta ciutat que porta el nom del nostre club’. I, amb aquest flashback, vam recordar per exemple que, amb Gaspart de president, el Barça es va arribar a inscriure a la ja desapareguda Intertoto. Per sort pel Barça, l’equip d’ara no té res a veure amb el d’aquella època.
Després de la roda de premsa, arribant a la mitjanit, vam poder escoltar el mateix Toni Freixa als micròfons de Catalunya Ràdio, els mateixos en els que aquell migdia el nostre director presentava el seu magnífic llibre ‘ Per França i Anglaterra. La Iª Guerra Mundial dels aliàdofils catalans’. Freixa seguint amb el discurs de la roda de premsa tornà a mostrar debilitats. Així, digué que les persones que compraven les entrades les repartien entre ‘el seu entorn’. Evidenciant doncs, la manca de seguiment i control d’aquestes. Després, preguntat per si sabia a qui es repartien les entrades, va respondre que això era un tema de l’àrea social. Recordem que el responsable de l’Àrea Social, sr. Cardoner, va dir que no en sabia res.
Després de la compareixença i l’entrevista, el soci aficionat blaugrana no pot estar tranquil. Més enllà de resultats esportius, que ara no acompanyen, però que segur que ho tornaran a fer, encara que cal recordar que la Lliga està gairebé guanyada, la sensació de que la junta no mostra tota la transparència que fóra desitjable – especialment quan es parla dels avals i sobretot dels Boixos Nois i la grada d’animació -, que mostra punts de contradicció evidents, no només amb les declaracions del senyor Cardoner, sinó també amb les del senyor Freixa, i que ha ocultat informació als Mossos d’Esquadra, tal com reconegué el president Sandro Rosell quan va confirmar la repartició d’aquestes entrades sense comunicar-ho als Mossos d’Esquadra quan recordem que es va prometre que s’estudiaria el projecte de grada jove de la mà d’aquest cos policial. Recordem que els Mossos van desaconsellar la creació d’aquesta grada.
Tanmateix, ahir al matí, es confirmava el patrocini de Qatar Airways a la samarreta blaugrana. D’aquesta manera, la temporada que ve serà la primera en tota la història del Futbol club Barcelona que el primer equip de futbol porti el patrocini d’una marca comercial. Recordem que després d’estar més de cent anys sense publicitat, fa unes quantes temporades la junta encapçalada per Joan Laporta va decidir posar-hi publicitat d’Unicef, i que amb l’arribada de la junta dels #valors s’hi va posar Qatar Foundation, deixant quasi amagada la d’Unicef que ara ocupa la part baixa del darrera de la samarreta. Saltant a la vista que s’ha canviat Unicef per dues marques que venen del Qatar es inevitable recordar aquell reportatge de France Football on s’associava Rosell amb el Qatargate (presumpte cas de suborns on sembla que la federació de Qatar podria haver comprat vots en l’elecció de la seu del Mundial del 2022).
Una entitat es pot dirigir amb més o menys fortuna, però per damunt de tot ha de prevaldre la transparència. De fet, la transparència hauria de ser quelcom innegociable en qualsevol entitat, la realitat però ens fa veure tot el contrari, i és una autèntica llàstima, perquè aleshores segur que tot ens aniria molt millor.
