La llei de protecció civil de Catalunya ja té 27 anys. Ha estat una bona llei i en el seu dia va ser una llei molt avançada en matèria de protecció civil, però avui dia gràcies a l’experiència de les emergències viscudes i les que vindran, i també per l’evolució i les regulacions que tant l’estat espanyol com Europa han anat marcant en matèria de protecció civil, es fa necessari de fer una nova llei, però a parer meu, és també imprescindible fer una nova llei perquè s’adapti bé a tres necessitats imperioses:
A la realitat i necessitats municipals. A Catalunya tenim 947 municipis, dels quals 478 tenen menys de 1000 habitants. Si tenim en compte que fins i tot la regulació dels plans d’autoprotecció només fixa unes obligacions per activitats i empreses de més de 1000 assistents o treballadors, no és normal que als municipis de menys de 1000 habitants se’ls demani les mateixes obligacions en planificació que a un gran municipi. O, com diu la llei, que tinguin les mateixes obligacions en matèria de planificació que els municipis de més de 20.000 perquè tenen un risc o són considerats turístics. I cal afegir que tampoc és aconsellable que a municipis grans se’ls faci fer un únic pla per tots els riscos, perquè són poc operatius i pràctics, ja que les organitzacions municipals grans distribueixen les seves competències operatives en diferents serveis o recursos en funció del risc que els pugui afectar, igual que ho fa la Generalitat en els seus plans d’emergència.
Un altre aspecte a considerar és el canvi climàtic, ara ja emergència climàtica, que determina que hauríem d’estar molt més preparats en l’àmbit de protecció civil tal com estableixen les indicacions de l’ONU de l’any 2022, i on es demanava un canvi de gestió sobre incendis forestals i inundacions, on dos terços de les inversions haurien d’anar destinades a planificació, prevenció i recuperació i només un terç en intervenció. L’informe de l’ONU diu que és urgent aquest canvi de gestió i apunta a tothom, governs centrals, autonòmics i locals. Està clar que la Llei preveia la gestió d’emergències, i ara hauria de preveure la gestió de les poli crisis.
I per últim, i no per això menys important, és la retenció de talent en matèria de protecció civil. És del tot necessari que el personal de protecció civil sigui considerat un cos propi per evitar que a cada nova convocatòria de funció pública es perdi el talent i la professió, que les seves tasques es puguin adaptar als horaris i substitucions de les necessitats d’un servei essencial que funciona les 24 hores. Perquè el personal de protecció civil tenen formació, coneixements i aptituds pròpies regulades per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i on l’experiència en la gestió d’emergències també és imprescindible per dur a terme les seves funcions.
Una nova llei de protecció civil catalana és imprescindible per aquests tres motius que us he indicat i perquè regular bé assegura guanyar confiança en l’administració pública. Aquesta nova llei hauria de ser l’eina clau per afrontar un present i un futur que serà ben complex i incert en l’àmbit de la gestió d’emergències.
