Fa uns mesos, el 31 de gener, vaig publicar en aquest bloc La lipoproteïna que mata. En aquest article feia una anàlisi sobre aquesta, poc coneguda, lipoproteïna. Deia que és una proteïna que està determinada genèticament i que tenir-la alta és un indicador de risc de patir un accident cardiovascular. Si no ho heu fet, us recomano que demaneu que us la determinin.
L’article que us he citat fa una descripció relativament exhaustiva dels riscs que comporta, de com és la seva estructura i l’estat de la recerca per reduir la concentració en individus que la tinguin elevada.
El risc es deu al fet que transporta moltes substàncies que generen arterioesclerosi. Reduir-la és reduir el risc de la patologia. Com que no sabem reduir-la, el que podem fer és reduir tant com sigui possible les substàncies generadores de l’arterioesclerosi.
Una de les coses que jo indicava en aquest article és que les guies recomanen que s’hi determini, com a mínim, una vegada a la vida a tota la població i en especial als que tenen més risc de patir un accident cardiovascular.
Doncs bé, fa pocs dies es va celebrar a Londres el Congrés de la Societat Europa de Cardiologia (ESC 2024). En aquest congrés es va fer èmfasi que tothom hauria de determinar-se la concentració sèrica d’aquesta proteïna una vegada a la vida.
L’afirmació es basava en dades clíniques sobre la concentració d’aquesta proteïna en una mostra de polonesos. Aproximadament un 25% de la població té la lipoproteïna(a) elevada. Una de les coses en les quals es va fer èmfasi, és que si es troba la Lp(a) elevada, caldria fer una TAC de les artèries coronàries per determinar el calci coronari i d’aquesta manera fer una prevenció més efectiva.
Tenir la Lp(a) elevada obliga a unes pautes de vida. Com ja havia comentat, les teràpies que es fan servir per baixar el LDL-colesterol, com les estatines, no afecten la concentració de Lp(a).
No us sàpiga greu donar la tabarra al metge.
