Cada any, el 31 de desembre a l’Eucaristia la litúrgia de l’Església ens posa al davant (una vegada més), la importància que ha de tindre la veritat en la vida dels creients. I en la vida de tothom, em sembla a mi. Tant la primera lectura com l’Evangeli d’aquest últim dia de l’any, insistien que la veritat (i no les mentides), hauria de guiar el nostre comportament.
Així, la primera carta de Sant Joan ens recorda, precisament, que “la mentida no ve mai de la veritat” (1 Jo 2:21). I l’Evangeli, per si no havia quedat prou clar en la carta de Sant Joan, remarca amb força que “la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist” (Jo 1: 17). No la mentida, ni la falsedat.
Els “famosos” WhatsApp (coneguts gràcies a la magnífica investigació de la jutgessa de la Dana, la senyora Núria Ruiz), enviats entre l’aleshores president Mazon i el president del PP, el senyor Feijóo, demostren que “la mentida no ve mai de la veritat”. I que les mentides sempre acaben per conèixer-se. No poden amagar-se eternament, ni quedar ocultes per sempre.
¿Per què durant més d’un any ens han dit mentides i més mentides, que ara els WhatsApp dels senyor Mazon i Feijóo han acabat per demostrar que tot eren enganys i falsedats? Uns WhatsApp que desmunten el relat que ens han volgut fer creure durant més d’un any.
¿Per què el senyor Feijóo ha mentit, en relació a la informació “en tiempo real”, que va dir que va rebre del senyor Mazon? ¿Recorda el senyor Feijóo les seues paraules: “Si os miento os pido que me echéis del partido”? I ara el señor Feijóo ha reconegut que va mentir.
¿Quin secret, què coneix o què sap el senyor Mazon del senyor Feijóo, perquè el president del PP l’haja protegit i aguantat en el càrrec de president de la Generalitat més d’un any després de la seua inepta gestió de la Dana?
¿Per què a les Corts Valencianes s’ha premiat el senyor Mazon amb la presidència d’una comissió, amb el corresponent augment de sou de més de 8000 euros anuals?
¿Per què el nou president de la Generalitat recupera els assessors de l’expresident Mazon (després de l’experiència del 29 d’octubre de 2024), per al seu equip al Palau? (Levante, 2 de gener de 2026).
“No mentireu ni vos enganyareu”, demanava també el llibre del Levític (Lv 19:11) als israelites perquè, abans i ara, apartem de la boca i del cor, la mentida, la falsedat i l’engany. Mentides, falsedats i enganys que estem suportant els valencians i d’una manera particular els familiars de les víctimes d’aquell 29 d’octubre del 2024.
Jesús va elogiar Natanael anomenant-lo, “un autèntic israelita, un home que no enganya” (Jo 1:47). D’hòmens i de dones testimonis de la veritat, n’hi ha hagut (i n’hi ha encara), com els bisbes Hèlder Càmara, Òscar Romero, Ramon Buxarrais i Pere Casaldàliga, o els amics Emili Marín, Alfons Llorens, Francesc Ferrer Pastor, Francesc Burguera, el papa Francesc, Sant Joan XXIII i Sant Pau VI….
De tots ells haurien d’aprendre els polítics, per tal de ser hòmens de veritat, fugint de la mentida i de les falsedats.
Fa molts anys, el grup valencià “Al Tall” va popularitzar la cançó: “Que vinga la llum”. Això és el que voldríem els valencians: que vinga la llum per aclarir tot el que va fer (i el que no va fer) l’aleshores president Mazon i els seus consellers, així com els assessors que va tindre.
Que vinga la llum que el poder vol amagar, per tal que no arribem a conèixer les responsabilitats dels qui estaven al davant de l’emergència. Que vinga la llum, ni que siga per respecte a la dignitat dels familiars de les víctimes d’aquella tragèdia.
