Una noia de 24 anys s’ha suïcidat prop de Manresa. S’ha tirat des del Pont de la Bauma de Castellbell i les aigües l’han engolit, desitjoses de fer seu aquell cos jove, mortes les il·lusions i l’alegria. Volia ja descansar per sempre.
Ja ho havia intentat una vegada amb fàrmacs però van poder salvar-li la vida. Adriana era una noia de 24 anys que cada matí agafava una cadira i s’asseia al marge de la Carretera C58, esperant clients que volguessin explotar aquell cos jove buscant un sexe que l’Adriana odiava, però que havia de fer a canvi d’uns euros que necessitava per sobreviure.
L’Adriana tenia un fill de 4 anys i el Dimitri, el seu marit i proxeneta, que l’obligava a prostituir-se cada dia. L’Adriana havia arribat de Romania enganyada pel Dimitri que li prometia una feina digna a Catalunya. La noia amb només 16 anys va seguir aquell home, que l’únic que estimava eren els diners que li feia guanyar contra la seva voluntat.
Quan una persona pensa en el suïcidi és que se li han mort les il·lusions i l’esperança, que la vida no té cap al·licient, que no es sent estimada ni valorada i que l’únic que pensa és deixar un món que detesta. La seva única sortida és la mort.
Què trist deu ésser per una noia de 24 anys asseure’s en una cadira prop de la carretera esperant clients desconeguts que poden ser violents, bàrbars i que tracten aquell cos comprat com un objecte per satisfer les seves exigències sexuals, sense pensar que aquella noia, que s’ha vist abocada a la prostitució, té ànima, sentiments i que plora sense llàgrimes la seva desventura.
Moltes d’aquestes noies procedeixen de l’est d’Europa. Venen enganyades pensant que trobaran una feina digna i potser somien amb il·lusions, felicitat i els proxenetes les porten a un prostíbul o a la carretera, on són vigilades i controlades perquè no els delatin.
Les companyes de l’Adriana porten cada dia un ram de flors al marge on solia desplegar la cadira i han posat una creu en el pont des d’on s’ha tirat al riu, pensant segurament que, en un dia de desesperació, poden fer com la seva amiga. Perquè sense llibertat no hi ha vida i la vida que els han assignat és pitjor que la mort.
Una altra romanesa del mateix entramat ha acabat a la presó per haver intentat matar un dels proxenetes de la màfia que l’explotava . Van enviar-la a Galícia i, en un intent desesperat d’escapar, va ésser condemnada a dos anys de presó a Vigo per homicidi frustrat.
El cas d’Adriana m’ha remogut la consciència. 24 anys i un fill de 4.Un fill de 4 amb un pare proxeneta. El suïcidi és un acte de desesperació i l’Adriana detestava ser només un objecte sexual i no una persona amb sentiments, ànima i cor.
