El comte de Barcelona Ramon Berenguer I havia tingut dos fills: Ramon Berenguer II –conegut com el Cap d’Estopes per la seva cabellera rossa i rinxolada-, i Berenguer Ramon II. Com poden veure, a la casa comtal barcelonina no hi destacava l’originalitat onomàstica. El pare, en morir l’any 1076, deixà conjuntament totes les seves possessions als seus dos fills, restant obligats a gestionar-les a quatre mans. La discòrdia estava servida.
Heus ací el desenllaç d’una història força coneguda del Montseny: un dia, el Cap d’Estopes es dirigia a Girona amb tota una comitiva i, en el seu pas per Sant Feliu de Buixalleu, arran de la Tordera, va ser atacat misteriosament. Va caure mort en mans dels seus assaltants, un fet que mai no es va esclarir. Era un lloc solitari on no hi havia testimonis. El seu cos va ser llençat a un gorg. Els assassins podrien haver estat els seus mateixos acompanyants.
Explica la llegenda que Ramon Berenguer duia un astor, una au emprada per a la caça. Un pagès, passant per la zona, va sentir els crits que feia l’ocell, posat sobre una perxa, fidel, esperant al costat del cos mort del seu amo. És per això que aquest lloc es diu Gorg de la Perxa de l’Astor o Gorg d’en Perxistor.
A dia d’avui es pot visitar i hi ha un monument commemoratiu amb l’arbre genealògic de la casa comtal barcelonina. Amb les recents obres de la C-35 la zona ha millorat força, ja que abans l’espai era emprat per portar a terme els intercanvis entre clientela i prostitutes. Ara, no tenint-hi accés directe des de la carretera i havent-hi d’entrar des del polígon industrial, s’eviten sorpreses desagradables.
Seguim amb la llegenda: es diu que, quan es va recollir el mort, l’astor va anar seguint la comitiva fúnebre fins a la catedral de Girona, on s’havia d’oficiar el funeral. Arribats a lloc, l’astor va caure mort fatigat. Per homenatjar la fidelitat de l’animal se’n va fer una talla de fusta que es va situar a la catedral, essent substituït després per una escultura de pedra que a dia d’avui encara es pot observar.
Els rumors sobre la mort del Cap d’Estopes passaven de boca a orella. Ningú obviava la rivalitat entre germans pels dominis heretats del seu pare. Així Berenguer Ramon II passà a ser conegut popularment com el Fratricida i es diu que, durant els funerals del seu germà, els clergues, durant els diferents càntics repetien a l’uníson les paraules: ‘On és Abel, el teu germà?’. Berenguer Ramon II era Caín.
El Cap d’Estopes resta enterrat a la catedral de Girona, i encara hi podem veure el seu nínxol que, si bé no és l’original, és una substitució del segle XIV obra de Guillem Morei. Ramon Berenguer II havia mort el 5 de desembre del 1082. La setmana passada en va fer 928 anys.
Article publicat a L’Actualitat del Baix Montseny
