Aquesta setmana el Partit Popular Europeu (PPE), hereu de la Democràcia Cristiana dels mítics “Nouvelles équipes internationales” de la postguerra, ha celebrat el seu congrés a Madrid. Mantenir-se com a primera força a l’Eurocambra els ha obligat al llarg del temps a acceptar alguns membres més presentables que d’altres, però grans. Qui els ha vist i qui els veu!
El Partit Popular espanyol, que ja va parassitar el nom dels socis europeus quan volia deixar enrere l’herència de Manuel Fraga el 1989, els ha tornat a entabanar amb una resolució anti-catalana que és pur paper mullat, no val res. Això ho sap tothom, per això l’han votat.
No tots. La Unió Social Cristiana (CSU) de Baviera ha tingut la decència de no ballar al so dels desfermats col·legues mesetaris. Unió Democràtica, menys digna, es va absentar de la sala quan el PPE decidí fer seves expressions tan marca de la casa de Génova com: “la segregació, i la divisió van contra la filosofia i l’esperit fundacional de la UE i contra la direcció de la història” o recordar que el Tractat de la UE (en el seu art. 4.2) consagra el respecte dels ordenaments constitucionals dels estats membres: “Qualsevol forma de secessionisme o ingerència en un Estat és contrària a la naturalesa mateixa de la Unió, integradora…”.
Voleu dir que la resolució dels nassos no la va redactar el traductor de Juncker?
Hi ha més perles: El PPE pot “dir amb rotunditat que qualsevol procés sobiranista que pretengui declarar la secessió de territoris part dels Estats membres està al marge de la legalitat i per tant, no estarà reconegut com a tal per la resta d’Estats”.
Algú ho hauria d’explicar als escocesos. Fa vergonya aliena.
No objecto res al paràgraf on diu que Europa “confronta el nacionalisme extremista, intransigent i fal·laç allunyat de l’esperit constructiu” del PPE. Sempre que estiguem parlant dels russos a Ucraïna o dels castellans a Espanya.
Particularment desencertat estigué el President de la Comissió Jean-Claude Juncker. Es va solidaritzar amb el govern espanyol, declarant que “No acceptem més divisions a Europa perquè ja vam patir molt durant la guerra, la postguerra i la guerra freda, quan ja hi havia moltes divisions“.
Que no acceptaran què? Espetar això és una aberració antidemocràtica. I la cirereta luxemburgesa va arribar a l’explicar-nos que: „Espanya no és un conjunt de divisions i compartiments, sinó un conjunt coherent“. Gràcies, Mr. Luxleaks!
Amb un lideratge així, la Comissió Europea s’assembla cada dia més a la UEFA.
Tornant a la resolució de Madrid, potser caldrà recordar al PPE la seva ideologia històrica, basada en la Doctrina Social de l’Església. El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ens recordava el dret d’autodeterminació l’any passat a la seva carta “Amb el poble de Catalunya“, on citava les paraules de Joan Pau II sobre la nació davant l’Assemblea de l’ONU: «El seu dret a l’existència és certament el pressupost dels altres drets […]: ningú […] pot pensar legítimament que una nació no sigui digna d’existir. […]. aquest dret fonamental a l’existència no exigeix necessàriament una sobirania estatal […], Però a condició que hi hagi un clima d’autèntica llibertat, garantida per l’exercici de l’autodeterminació dels pobles».
La Unió Europea i el PPE reconeixen com a propi el principi de subsidiarietat, també sorgit de la Doctrina Social de l’Església i segons el qual “no es pot treure als individus i donar a la comunitat el que ells poden realitzar amb el seu propi esforç i indústria, així tampoc no és just, constituint un greu perjudici i pertorbació de recte ordre, treure a les comunitats menors i inferiors el que elles poden fer i proporcionar i donar-lo a una societat major i més elevada, ja que tota acció de la societat, per la seva pròpia força i naturalesa, ha de prestar ajuda als membres del cos social, però sense destruir-los i absorbir-los”.
Algú li ho hauria de dir al PP. Per part nostra, poden seguir fent campanya contra Catalunya a l’exterior, que nosaltres anirem fent via. Amb permís de la CUP.
