De llarga trajectòria literària i destacat tarannà activista, l’escriptor italià Erri de Luca ens té acostumats a un estil narratiu de marcat caràcter poètic i delicat no exempt de crítica social o d‘anàlisi d’una realitat que sent pròxima i que el colpeix per la seva habitual injustícia o oblit envers els necessitats.
En aquest últim llibre publicat, l’autor ens situa d’inici en una zona muntanyenca on el seu protagonista, un home d’uns seixanta anys, viu humilment amb els pocs diners guanyats fent petits treballs de restauració, venda de figures d’artesania i exercint de guia de muntanya per persones que volen marxar del país i creuar la frontera de manera clandestina. Però degut a una situació fortuïta i no desitjada, es veu forçat a deixar el seu poble i establir-se en una nova localitat on se li ofereix restaurar una escultura de Crist per a una església. Però l’encàrrec té una característica que el fa especial i li atorga una inusual particularitat: la restauració consisteix en la descoberta de la natura de l’escultura, per tal de deixar el seu sexe descobert, sense l’afegit amb el que se li taparen “les vergonyes” a posteriori. D’aquesta manera, la petició que se li fa al protagonista és recuperar l’estàtua original, deixant-li de nou “la natura exposada”. Amb aquest propòsit, el protagonista s’entregarà en cos i ànima a aquest procés de restauració, una restauració que a la vegada li generarà un vincle emocional amb l’escultura i el sotmetrà a una constant reflexió sobre l’art, la religió, la migració i la societat que ens envolta.
Amb aquest argument, Erri de Luca ens narra la història d’un profund sentiment de compassió, d’identificació entre autor i obra, d’implicació emocional amb allò en què hi dedica cos i ànima, i ens fa partícips de la complexitat artística quan aquesta s’engloba en un marc estàticament acotat com el religiós. Però el llibre no només tracta de la religió, malgrat aquest en sembli el vehicle conductor, sinó que també ens parla de la humilitat, de la solidaritat envers aquells qui necessiten ajuda, de la migració i dificultats dels que volen marxar, així com també dels que arriben a una terra que els és desconeguda, que els sembla aliena en un primer moment, però on hi van establint un vincle, físic i emocional.
L’autor també aprofita la nuesa de l’escultura per despullar el seu protagonista a nivell emocional, i la trobada amb una dona amb qui estableix una relació serveix de pretext per sotmetre’l a un anàlisi sobre el moment vital en el que es troba, sobre si encara es té l’edat convenient per aventurar-se a una relació i començar de nou, deixant càrregues passades, deixant vicis adquirits, deixant de pensar només en un mateix. Així, anàlogament a la tasca encomanada, el protagonista també s’avalua i s’analitza, es despulla i s’ofereix, exposant-se també al món que se li descobreix davant seu.
Per tot això, i amb l’estil delicat, acurat i precís amb el que l’autor ens té acostumats, aquest llibre requereix ser llegit amb un ritme pausat, lent, resseguint amb la mirada el rastre que deixen les paraules de l’autor, tal com l’escultor fa amb l’obra, i deixar que les sensacions que n’obtinguem ens serveixin també per modelar la nostra manera de veure el món. Perquè només quan ens apropem a la realitat plens d’innocència i ens hi entreguem en cos i ànima, en podem copsar la seva immensitat i veure la bellesa en aquelles coses que, a priori, quedaven tapades o ocultes sota afegitons de prejudicis.
