La influència anglesa i nord-americana ha entrat a casa nostra amb tanta força que quasi anul·la les nostres tradicions i la nostra llengua, començant per les cançons. Molts dels intèrprets del nostre país canten en anglès, com si fer-ho en català fos menys valuós. Han quedat també desplaçades les melodioses peces musicals italianes o franceses que anys enrere entusiasmaven.
També ara veiem títols de pel·lícules que s’anuncien en la llengua dominant (l’anglesa), com si no pogués ser prou expressiu el català per identificar-les. També els periodistes, en diaris i revistes, barregen en els seus articles frases angleses i la gent gran, de tradició francòfona, és queda en blanc quan llegeix una frase que no comprèn.
A Catalunya s’havia descuidat molt l’ensenyança de l’anglès sense pensar que podia obrir-nos les portes del món. Anys enrere era el francès el que s’aprenia a les escoles i pels catalans, donada la similitud, ens era fàcil aprendre una llengua que aviat dominàvem. Però el francès ha perdut clarament adeptes en benefici de l’anglès.
Nosaltres, els catalans, ens sentim feliços de tenir una llengua pròpia i encara que sembla que cada dia es parla més, no trobo sentit al fet que molts establiments catalans portin noms anglesos. És que anunciar botigues en la nostra llengua té una categoria inferior? No parlo d’establiments internacionals que omplen Barcelona amb el mateix nom que tenen arreu però les d’aquí per què s’han de retolar amb noms que no són catalans?
Fer país no és només anar a les manifestacions, a proclamar amb la boca ben ampla la nostra catalanitat, ni cantar amb veu forta Els Segadors. També en el dia a dia fem avançar la nostra cultura i reforcem la nostra identitat.
“Dream”, en català somni; “gold”, or; “bag”, bossa, etc. és que sona més bé en anglès? Personalment m’agrada més somni. or, bossa i no uns noms que l’únic que tenen és semblar més internacionals en detriment de la nostra llengua i de la nostra cultura.
L’anglès ha esdevingut imprescindible però no oblidem que el català és la nostra llengua i un mal entès cosmopolitisme no hauria de malmetre una eina que és cultura, identitat, motiu d’orgull i d’estimació.
