El millor homenatge
Les aventures del senyor Pickwick i els seus col·legues arreu de l’Anglaterra victoriana són la millor manera de commemorar el bicentenari de Dickens. Acontravent ha recuperat “els papers pòstums del club Pickwick”, una de les millors obres de Dickens, i segurament la més divertida. Escrita quan el geni només comptava amb 24 anys, el relat satíric de les misèries i contradiccions dels éssers humans justifica perquè Dickens és un dels grans de la literatura universal. El senyor Pickwick és el fundador del club que porta el mateix nom. Pickwick i els seus gentelman es dediquen a investigar i classificar els estranys fenòmens que ens ocorren a la vida. Les mil i escaig pàgines d’aventures, on Miquel Casacuberta fa una tasca de traducció brillant, són una legitimació del geni de Dickens, que sempre és un honor que ampliï la seva obra en català.
Els papers pòstums del club Pickwick – Charles DICKENS. Acontravent Editors.
Viure a Cold Comfort
“Només tinc dinou anys però ja he observat que, si bé encara hi ha prejudicis absurds sobre el fet de viure dels amics, en canvi no hi ha traves, per part de la societat ni de la pròpia consciència, que impedeixin que algú visqui de la família. La meva proposta és escriure una carta a tots els meus parents, explicant la situació, i preguntant-los si estarien disposats a hostatjar-me a canvi dels meus ulls bonics i de cent lliures l’any.” No jutgeu el que acabeu de llegir com una frivolitat, és només una de les perles de la protagonista (Flora Poste), que resulta una criatura entranyable i divertidíssima. La recerca de Flora buscant un parent que l’aculli la duu a Cold Comfort, una granja al bell mig de Sussex que, evidentment, resultarà una angoixa terrible per la seva vida refinada. Flora és un dels millors personatges amb qui m’he trobat darrerament. La prosa lleugeríssima d’Stella Gibbons, amb una molt bona i difícil traducció per part de Víctor Obiols, enganxa a aquesta preciositat de llibre, que és el primer (espero que de molts) que publica l’editorial Impedimenta en català.
La filla de Robert Poste – Stella GIBBONS. Editorial Impedimenta
Univers kafkià
“Com més participava del destí i dels patiments dels altres, més s’excloïa del joc. Totes les persones que van coincidir amb Franz Kafka de jove o d’adult van tenir la sensació que l’envoltava una paret de vidre”. El que ha creat Citati sobre Kafka és una meravella. Vida i obra en un sol ens; ni biografia, ni quadern de notes, ni epistolari, ni assaig acadèmic. Exagero, però ningú podria canviar una paraula per millorar l’obra de Citati i com descriu el món d’embolcall de cuc de seda de l’autor txec. La millor manera de submergir-se en l’univers kafkià, ni fàcil ni còmode. Joventut cap a maduresa, els seus drames personals, les tensions amb la seva obra, tot tractat amb minuciositat i això sí, poca objectivitat. Citati el mitifica i venera com si fos un sant, però escriure Kafka sense amor i passió no hagués sortit gens bé. S’ha de destacar la feina impecable de la traductora Anna Casassas, que treballa amb la mateixa delicadesa que l’autor.
Kafka – Pietro CITATI. Quaderns Crema.
El joc de Nopca
Labreu s’ha convertit en una sofisticada màquina d’engendrar obres de nivell. Una de les últimes publicacions és la primera novel·la del barceloní Jordi Nopca. En Marco i la Júlia tenen una editorial –edicions del cocodril-. Resulta que han robat un prototip que caça talents literaris. La parella, que no són burros, l’amaguen del món i emprenen un viatge a Lisboa per caçar els millors talents i fer un catàleg per l’editorial que no tingui competidor. Amb aquest plantejament no cal explicar massa més. La ingenuïtat, el fracàs, els riscos de projectar massa allò que no som, el talent com a patologia… Carregadíssima de cites, referències, picades d’ullet d’Aristòtil a Ramon Llull, passant per Boris Vian, Proust, Baudelaire, Tolstoi, Pla, Ibsen… En algunes pàgines sembla que siguis en un altre món però si li acceptes el joc a Nopca (accepteu-li!) El talent és una novel·la divertidíssima que no podeu deixar de llegir.
El talent – Jordi NOPCA. Labreu Edicions.
El discurs bíblic de Thomas Mann
“Patir tot sol és un turment lleuger en comparació amb el d’haver de procurar per tota aquella gentada, i Moisès era un home molt turmentat, va ser-ho sempre i tothora, tan turmentat com cap altre home sobre la terra”. El discurs bíblic de Mann editat en català. Poca broma. La gironina papers amb accent ens acosta a petita escala el que el cèlebre Mann desenvolupa a Josep i els seus germans. El protagonista és Moisès, erigit com una espècie de demiürg artista en procés de creació d’una nova cultura: la jueva. La llei és una obra breu, escrita segurament en un llampec d’inspiració com a base de les seves teories posteriors. Projecta, del cervell d’un dels millors autors del segle XX, com la forja d’una cultura és un procés que inclou fets fora de l’abast dels humà.
La llei – Thomas MANN. Papers amb accent
Gentelman anglesos, senyors de Barcelona
Catalunya – Anglaterra. Si fóssim un país normal, aquest dietari seria conegut pels catalans com una mostra de la nostra millor prosa autoreferencial. Gràcies a Adesiara, que l’ha rescatat del “fora de catàleg” que marcava fa molts anys, hem recuperat les impressions i pensaments de Soldevila durant la seva estada a Liverpool. Si bé Soldevila inicia al dietari un procés d’autoconeixement i reflexió individualista sobre les seves circumstàncies, poc després deixa de ser un outsider i duu a terme una comparativa de les societats anglesa i catalana on en sortim molt ben parats. Soldevila mostra la semblança entre el tarannà català i el britànic, i com les dos cultures creen éssers “educats, refinats, atents, cultes i il·lustrats” (vegi’s l’excés de modèstia).
Hores angleses – Ferran SOLDEVILA. Adesiara Editorial
