La protecció dels drets dels menors resta encara molt lluny d’allò que seria desitjable. En molts indrets, treballar és una pesada càrrega que s’ha de portar des de ben petit, en condicions infrahumanes. No hi ha dubte que un dels avenços més importants de la civilització ha estat la d’exigir una educació als menors i el respecte a la vida infantil, en totes les manifestacions. Per a mi no hi ha res més cruel que convertir un nen en un esclau. I preparar-lo per a una esclavitud que pot durar tota la vida.
Un informe de l’organització humanitària Oxfam, ens diu que uns 45 milions de nens moriran de fam abans de 2015 si els països rics no compleixen les promeses que van fer el 2000 per tal de reduir la pobresa al món i no es cancel•la el deute amb els països pobres. Es recorda que aquest deute comporta 100 milions de dòlars al dia. A més s’indica que hi haurà 97 milions de nens no escolaritzats i que 247 de l’Àfrica subsahariana hauran de viure amb menys d’un dòlar al dia.
Podem afirmar que si bé el món mai havia tingut tanta riquesa material, mai havia estat tan mal repartida, i els països rics donen proporcionalment cada vegada menys. Per tant, caldrà prendre mesures per tal que, entre altres institucions, els Estats membres del G-8, el Banc Mundial i el Banc de Desenvolupament Africà actuïn amb la màxima eficàcia possible dins les possibilitats d’ajuda real per lluitar contra la pobresa.
De tot plegat podem concloure que la vida com a provisionalitat permanent, és una autèntica tragèdia en grans parts del planeta. I potser ara en els temps de crisi que corren ho podem viure amb més intensitat.
Ara bé, cal recordar que més enllà de l’experiència vital de cadascú de nosaltres, en la que sovint hi ha moments millors o pitjors, també ens trobem amb persones que fan de la seva vida una donació als altres, i d’altres que cada dia esperen un ajut per tal de superar dependències i limitacions. Com si fos una metàfora de la Pasqua. La permanència de les estructures que fan preveure que la injustícia segueixi, ens permet afirmar que, malgrat els infortunis també hem de celebrar la feina tan elogiable i salvífica de moltes persones i entitats.
