LA RESILIÈNCIA
La resiliència és la capacitat que té una persona o un grup de persones per continuar projectant-se en el futur malgrat patir esdeveniments desestabilitzadors, condicions de vida difícils o traumes greus. La situació de crisi mundial que patim tots plegats, servirà per veure quants de nosaltres tenim aquesta capacitat i demostrarà un cop més que l’espècie humana continuem aprenent “a força de patacades”. En psicologia positiva és interessant veure els matisos que els dos grans pilars d’aquest terme, França i Estats Units, donen de la resiliència. Mentre els francesos la consideren com una capacitat de sortir indemne d’una experiència negativa, aprofitar-la per créixer i millorar, els americans creuen que la resiliència fa referència a la capacitat de quedar-te com estaves abans del fet traumàtic. Això traslladat a la crisi de que parlàvem és fàcil d’entendre. Els americans ja eren la primera potència mundial en moltes coses i Obama amb el seu “Yes, we can”, intenta no caure en la recessió del país que havia estat la terra de les oportunitats. Els francesos amb un Sarkozy llençat de mena, mira més enllà i procura que França se’n surti beneficiada restant ferm a la seves propostes de partit. Aquí, en aquesta península on vivim, que ni sabem el que és la resiliència, ni hem posat diners per investigar-ho perquè els destinàvem tots al món de la totxana, ara que ja les hem fet totes i ens n’ han sobrat per vendre, només ens queda tapar-nos amb una manta i esperar que passi perquè la depressió no ens deixi sense stock de Prozac. Mentrestant Zapatero continua aplicant “la del despiste” fent una nova llei per l’avortament, regalant píndoles del dia després perquè així les nostres adolescents no necessitin una excusa per posar-se condons davant del maromo de torn que li diu “que así mola más”.En tot cas, ho miris per la vesant que ho miris, el concepte de resiliència comporta les mateixes premisses: la resistència a un trauma i l’evolució posterior satisfactòria i socialment acceptable. Nosaltres, des del nostre petit país, si les coses van maldades, haurem d’aplicar-nos un concepte diferent a la resiliència però íntimament lligat a ella que és el del creixement posttraumàtic que implica tres condicions a l’hora de refer-se d’una crisi:
1. Canvis en un mateix: potser així, tots els adolescents que van plantar la ESO per fer de paletes ara es tornaran a enganxar als llibres per buscar-se un futur nou.
2. Canvis en les relacions interpersonals: no poder treure el talonari tant sovint i amb tothom com abans, potser ajudarà a saber qui són els nostres amics.
3. Canvis en la espiritualitat i filosofia de vida: ves que ara els paletes que “ens han fet la cuina” amb el raconet que teníem a “La Caixa”, no vagin de viatge al Carib, ni tinguin una tela de 42 polzades o un BMW, abans que nosaltres que paguem al comptat. Potser aquesta crisi farà que tots aquests del “Credifàcil” en lloc d’endeutar-se per pagar la primera comunió dels seus fills passin una mica més per missa, per saber que vol dir fer la comunió.
Un cop més la psicologia en ha aportat un “bonito palabro” per fer-nos pensar; la resiliència que espero de tot cor que Déu en reparteixi amb generosa abundància per poder donar als nostres fills un futur millor del que se’ns promet. Jo tinc resiliència, i tu?
Marta Torra i Llorens
Psicòloga
