HOMILIA 2010-05- 04 DIUMENGE de PASQUA
Avui és el gran dia de la Pasqua, avui, podríem dir, és la solemnitat de les solemnitats, perquè la resurrecció de Crist és l’esdeveniment clau de la nostra fe cristiana, és el dogma més fonamental de la nostra fe. Sense la resurrecció de Crist, a la qual va estretament lligada la nostra resurrecció, la nostra fe seria buida, no tindria res, i nosaltres seríem uns il·lusos i uns enganyats. Fent servir les mateixes paraules de Sant Pau, “seríem els que més llàstima feríem de tots els homes si Crist no hagués ressuscitat”.
Avui l’Església, estesa d’orient fins a occident, proclama la glòria del Senyor que ha sortit victoriós de les forces del mal i de la mort. Quan Maria Magdalena arriba diumenge matí allà on vàren sepultar Jesús troba que la pedra ja no tanca el sepulcre i que el sepulcre està buit. El seu cos no hi és, no se’l pot trobar entre els morts perquè és viu. Crist ha ressuscitat! Aquesta és l’afirmació que des de fa quasi dos mil anys proclama incansablement l’Església. Però no va ser l’església primitiva la que va crear la fe en la resurrecció de Crist, sinó justament a l’inrevés: és la fe en la resurrecció de Crist el que va crear i el que va donar empenta a l’església primitiva.
La resurrecció de Crist no va ser un retorn a la vida que tenia abans. Això va ser així en el cas de Llàtzer que va reviure per continuar la seva vida anterior i tornar a morir quan fos definitivament la seva hora. Crist, al ressuscitar va encetar una vida totalment nova i gloriosa. A nosaltres, com que vivim, o malvivim, tan aferrats a aquest món material nostre, estem condicionats per les seves dimensions d’espai i de temps i veiem clarament que el nostre pobre cos es desfà després de la mort, se’ns fa difícil entendre, amb la nostra imaginació, què és això de deixar de tenir un cos material per passar a tenir un cos espiritual i viure una vida diferent, infinitament superior a la que ara tenim. La fe de l’Església sobre aquest punt és contundent, perquè aquesta fe en la nostra resurrecció no és més que una conseqüència de la Resurrecció de Jesucrist.
Per això la solemnitat joiosa d’avui ens implica personalment a tots els batejats. La vida que ens ve del baptisme, que és participació en la mort i en la resurrecció de Crist, és ja, tal com hem llegit en la segona lectura, participació en la vida eterna del ressuscitat. Això vol dir que som portats per l’Esperit a viure segons l’Evangeli. Mentre som en aquest món, es tracta d’una participació amagada perquè encara no ha arribat a la seva plenitud, perquè encara experimentem la feblesa i les nostres limitacions humanes.
A la primera lectura hem escoltat el discurs de Pere que conté la predicació fonamental dels apòstols després de la Resurrecció de Jesús. Pel què ens diuen els evangelis de la Resurrecció, podem deduir fàcilment que l’estat d’ànim dels apòstols i la resta dels deixebles de Jesús, després de la mort d’aquest, no era precisament el d’estar gaire disposats a creure. Molt al contrari: més aviat estaven predisposats a no creure, tots deurien estar ben decebuts pel que havia succeït.
Hem de reconèixer, per tant, que és humanament inexplicable, que aquelles persones, començant per Pere, que, esporuguides havien abandonat Jesús, ara, desafiant les amenaces dels fariseus i dels doctors de Llei donin testimoni valent del Ressuscitat. Aquest canvi radical d’actitud dels Apòstols, gent senzilla i ignorant, és el millor testimoniatge de la nostra fe i no té altre explicació si no és en el fet de que tots ells havien viscut l’experiència de que Jesús realment havia ressuscitat.
Nosaltres, els cristians, podem aportar molt a la nostra societat, i no només en el terreny d’això que anomenem valors humans. Podem aportar-hi també la nostra visió transcendent de la persona humana, que està cridada al diàleg amb Déu i no pas a viure d’esquena a Déu com moltes vegades se’ns vol fer creure. Recolzats en la fe pasqual i il·luminats per l’Evangeli, estem cridats a interpretar els signes dels temps, les llavors d’evangeli que hi ha en el nostre món, perquè és que n’hi han. La victòria pasqual de Jesús ens ha d’encoratjar perquè ens fa veure que Ell treballa victoriós al nostre costat. Tant de bo que aquesta fe en la resurrecció de Jesús i en la nostra pròpia resurrecció sigui llum capaç d’il·luminar totes les persones que ens envolten. Que així sigui. Us desitjo una molt Bona Pasqua.
