He escrit senyor Marín i no Sáez. Desconec les raons que han portat a l’Albert Sáez a dimitir com a president de la CCMA però se me’n acudeixen moltes per les quals el senyor Marín hauria de renunciar a substituir-lo. D’entrada ser el destinatari directe i únic de tot un Decret Llei ja hauria de ser un fort motiu d’incomoditat. Pensar que el Govern passa per davant del Parlament amb un instrument previst per situacions de greu urgència i necessitat per fer possible el seu nomenament em sembla que ha de causar un fort neguit a qualsevol persona normal. Si aquest Decret llei es dicta a més expressament per canviar les regles de joc que regulen la designació del càrrec, encara hauria de provocar més basarda. I si es té en compte que estem davant d’una designació que trenca un consens que va costar molt de teixir, un s’hauria de sentir molt violent. Saber que la designació no compta amb el suport dels partits de l’oposició, a diferència del nomenament del seu antecessor, i que per tant pot durar poc temps, hauria de provocar una mica de vertigen. No veig raons d’urgència i necessitat en el país (no sé en el tripartit) que portin a la promulgació d’un Decret Llei i la seva posterior convalidació. Desconec si el senyor Marín es sent incòmode, neguitós, espantat i violent, i si sent vertigen. En aquestes circumstàncies caldria suposar-ho. També un s’hauria de preguntar si val la pena aquest enrenou en nom seu. I quin serà el preu de posar en risc, de nou, el prestigi professional i acadèmic, després dels episodis del Carmel. Hi ha un sentiment molt devaluat en general i especialment en política que és la vergonya. És en casos com aquest que s’hauria d’expressar més pregonament. Em pregunto: amb quina actitud pot el senyor Marín comparèixer davant de la comissió parlamentària que n’ha d’avaluar la idoneïtat, pur tràmit en aquest cas, abans del seu nomenament? Si un és destinatari directe i personal del potineig de la llei, que n’esperaran i exigiran els que l’han designat? Què estarà disposat a fer el senyor Marín per ells? Si la resposta honesta que no dubto vol donar és senzillament: res de més ni de menys que pels altres, llavors ell sap que, en les actuals circumstàncies, el millor és ……quedar-se a casa.
