Dona, vostè no té res. Sota aquest títol el programa ‘Sense Ficció’ ha posat en evidència la importància d’incorporar la perspectiva de gènere en la medicina.
I això vol dir que la formació, la recerca, la prevenció, l’assistència, i el tractament contemplen no només les diferències de sexe sinó la perspectiva de gènere.
Però també el tracte que rebem les dones, diferent, però mai millor, no hi manera de trencar dinàmiques com les que es descriuen en el reportatge. Donar per fet que una dona no té un infart, sinó “nervis”. O que pel fet d’haver patit una depressió, ja tot el que li passa en la seva salut és mental.
Les dones som carn d’ansiolítics, no d’un bon tractament psicològic.
No podem acceptar de cap manera, que un part sigui un turment. Ni la frase de “no et queixis que moltes han parit abans que tu”. Costa parlar de violència obstètrica i fer-ho genera tensions entre els i les professionals. Però n’hi ha.
Ni normalitzar que la menstruació pot ser dolorosa i que a vegades amaga altres patologies, que triguen massa a diagnosticar-se
Ni que la menopausa faci que ja no calgui tenir cura de la nostra salut sexual, el sistema ens esborra dels controls periòdics.
Cal introduir la perspectiva de gènere a la formació dels i les professionals. No volem una assignatura “específica”, una maria dins la carrera universitària, sinó que els programes i l’establiment dels coneixements bàsics incorporin aquesta perspectiva.
Que aprenguin les diferències, que sàpiguen explicar-les, si les malalties cardio-vasculars són la primera causa de mort entre les dones, és necessari que es difongui la diferència de símptomes. No els identifiquem, pensem que ja ens passarà i arribem tard.
Es formació dels i les professionals, però també la nostra. Perquè prevenció és també identificar i buscar ajut.
I que aquesta formació incorpori el tracte humà i específic . Que vol dir “a la seva edat” o tenir-te despullada i va passant gent sense que ningú et doni les explicacions que calen. Tracte humà per a tothom, però també entendre que a vegades ens podem sentir violentades.
Incorporem també la perspectiva de gènere, en el MIR, responsabilitat dels formadors en transmetre allò que no és en els llibres, la seva relació amb els i les pacients.
I la recerca? Sabem que durant anys, les dones no formaven part dels assaigs clínics, no es tenia en compte la seva fisiologia pels estudis, ni la seva reacció als nous fàrmacs.
Però es que fins i tot, ara, les dades i coneixements que conformen la intel·ligència Artificial (IA) pateix de biaix de gènere. Així ho expliciten un grup d’investigadores de la UPC.
Vaig participar en el programa, per explicar que no vaig saber identificar els símptomes d’un infart, però tampoc ho van fer els professionals que vaig visitar al trobar-me malament.
Perquè volia dir, que no ens conformem i que quan anem al metge és perquè si que ens passa, si que tenim.
Ara ha fet cinc anys, sento que continuem igual. Però també que som moltes i continuarem lluitant
