Hi ha dos factors fonamentals per a la reserva d’aigua: la pluviometria i la neu, i aquest hivern està essent dolent en tots dos aspectes. Avui les reserves d’aigua a les conques internes de Catalunya estan una mica per sobre del 50%, i quan els pantans baixen al 40% de la seva capacitat, s’activa l’alerta del Pla de sequera i s’inicia el procés de mesures d’estalvi.
Fa tres mesos que no plou ni neva de forma generalitzada i abundant, i la previsió de pluges segueix la mateixa tendència de pocs dies de pluja, i les úniques nevades que es van donant per generar mantell són a la Val d’Aran i el Pallars Sobirà, per tant, aigua de desglaç que no anirà cap als pous, els pantans i rius més assedegats de Catalunya.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va determinar les conques internes en 18 unitats d’explotació aqüífera. La unitat del Fluvià- Muga que es troba en Alerta des de fa molts dies i alguns municipis ja pateixen restriccions, i 13 d’aquestes unitats d’explotació estan en Prealerta des de fa una setmana, entre aquestes les que s’abasteixen del Ter i el Llobregat. Això vol dir que aproximadament més de 6 milions de persones poden viure restriccions d’aigua ben aviat si les condicions meteorològiques no canvien i la pluja no ens acompanya durant forces dies.
Aquesta situació de sequera, a més a més de ser preocupant per la ciutadania, comporta també greus conseqüències pels animals i la vegetació, greus conseqüències econòmiques pels agricultors i ramaders, i evidentment per l’increment del perill d’incendis forestals.
Preveure, prevenir i planificar són les eines que ens ajuden a afrontar qualsevol situació quotidiana o extraordinària amb un cert control, i que l’èxit de sortir-ne ben parats no depengui de la improvisació o la sort.
Si les previsions de pluja són dolentes, les tasques de prevenció són imprescindibles per afrontar i gestionar la situació d’emergència, i per això les plantes dessalinitzadores ja fa dies estan operant per intentar mantenir uns cabals mínims en el subministrament d’aigua de boca, però la vegetació continua en una situació d’estrès hídric, i tal com he comentat en diverses ocasions, els incendis forestals s’apaguen a l’hivern, i l’hivern pràcticament ja s’ha acabat i no s’ha fet gairebé res per afrontar un estiu que pot ser molt complex si la sort no ens acompanya donant-nos una primavera o estiu molt abundant amb pluges.
L’informe de 23 de febrer del 2022 de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) indica que a la mediterrània tindrem cada cop més problemes d’aigua i adverteix que els incendis forestals arreu del món seran cada cop més intensos i virulents, i que són una clara amenaça pel planeta, i demana als governs un canvi radical en les polítiques contra el foc forestal, i concreta que caldria destinar dos terços de les partides econòmiques per incendis forestals a la planificació, la prevenció i la recuperació, i un terç per a la intervenció o resposta. L’informe de l’ONU diu que és urgent aquest canvi de gestió sobre els incendis forestals i apunta a tothom, governs centrals, autonòmics, locals i als propietaris forestals.
A algú li pot semblar que aquest canvi de paradigma pugui ser un daltabaix, però no és veritat, és retornar a un model social, econòmic i ecològic més just, que hem descuidat per viure dins un model capitalista que crema els dies i els diners com si no hi hagués més futur que el del guany immediat i fer front als incendis només depèn d’apagar-los quan hi ha foc, un model de gestió i de vida que ens arrossega a un atzucac que no és sostenible.
Per alguns l’aigua és un bé preuat només pel cost de la factura, però a molts encara els costa entendre que és un bé limitat i cal fer-ne un ús racional. Per altres els incendis forestals és allò que s’extingeix amb molts recursos humans i materials i ja està, tanmateix, un exemple clar en el sentit d’aquests canvis que cal fer el vàrem veure fa pocs dies, en un hivern de molts dies de perill d’incendi alt, on a l’incendi de Roses a la Cala Montjoi, amb una forta tramuntana i una capacitat d’extinció al límit feia preveure el pitjor, el foc va quedar aturat gràcies a l’existència d’una zona de vinyes i pastura.
El planeta no pot esperar més als canvis de gestió i necessita la implicació de tothom perquè el futur el fem avui i demà ja serà massa tard.
