No sé vostès, però a tanta insídia, tant atac, tanta ofensa, tanta basta manipulació periodística i tanta cuina demoscópica de l’unionisme més groller i reaccionari en contra l’independentisme, jo l´anomeno por de perdre. Por de perdre uns privilegis, unes xarxes clientelars i uns favors del poder econòmic intrínsecs a un ‘statu quo’ absolutament injust per al poble català. Un poble que observa indignat, incrèdul i ansiós un enorme espectacle d’intoxicació mediàtica. I això és bona notícia. Creguin-me. De la seva por, de la seva indignació i de la seva bilis, naixerà l’adéu d’un poble inequívocament determinat a guanyar.
No hi ha res que motivi més que la possibilitat de revertir una campanya orquestrada des de dalt de tot contra un fet tan democràtic com l’anhel d’emancipar-se de l’opressor. En un temps de suposades revolucions, aquest any electoral el poble català demostrarà la seva determinació i quedarà davant de l’escenari mundial com la millor i més democràtica revolució del sud d’Europa en molt i molt temps.
No hi ha enquesta més fiable, ni estudi sociològic més exacte, que aquell que es realitza a consciència davant d’una urna. No hi ha dada, proclama o gràfic més determinant que aquell que sorgeix del cor. No hi ha resultat més incontestable que aquell que sorgeix dels carrers. I en tot això guanyem. No en tinguin cap dubte. Ells només tenen diners. Nosaltres la raó.
