Quan surto de treballar, ja s’ha fet fosc, com que tenen la persiana pujada i el llum encès els veig des del carrer. El veig a ell assegut a la cadira de rodes davant d’una taula rodona, amb el cos lleugerament encorbat cap al davant. Al costat veig la noia molt morena, tant de cabells i de pell. De vegades la veig a ella asseguda al seu costat mentre ell parla, altres vegades veig que ella li assenyala la revista o el diari que té damunt la taula. A un costat de l’habitació, veig un televisor que, tot i que està obert, no li fan cas. Sempre me’ls miro, per l’esperit curiós –o tafaner!– que porto dins. El cas és que sempre que camino per la vorera del davant d’aquell quarto de reixa de la casa de planta baixa cap al tard, quan ja s’ha fet fosc, veig aquell home assegut a la cadira de rodes i la noia morena vestida amb xandall prop d’ell.
Avui estan sopant, ell pot menjar sol, però la noia no li treu l’ull del damunt, ben segur que la cullera triga una més del que és habitual en arribar del plat a boca. Alguna cosa ha dit o ha passat, jo no ho he pogut veure, però he vist com, tot d’una, tots dos s’han posat a riure.
La vida ha unit el destí de dues persones que mai no haurien pensat a estar juntes i que, segurament, tenen la seva pròpia família que no sé si veuran per Nadal. Com devia ser la vida d’abans d’aquell home quan es podia valer per si mateix? Com devia ser la vida d’ella quan –probablement– vivia en un país que no és aquest?
Potser la família de l’home el vindran a buscar per Nadal i ella es quedarà sola perquè té la seva lluny. Potser serà ella la que podrà gaudir dels seus perquè no ha de treballar aquests dies i serà ell qui es quedarà sol.
Potser ella ha d’enviar diners perquè els fills puguin viure una mica millor o potser són els fills d’ell els que estan preocupats perquè algú els ha explicat que “aquestes noies es fan molt les carinyoses i després s’ho queden tot”. Ves a saber!
Els uneix la necessitat, però en un món on un dels problemes més grans que hi ha és la soledat, tenir algú que faci companyia té un valor incalculable.
