Us he de dir que estic com traumatitzat per tantes notícies negatives que ens transmeten els mitjans de comunicació. Be de fet només n’hi ha una de noticia: que l’economia va malament i que no se saben o no es poden prendre mesures per a millorar la situació.
A mi abans m’agradava molt llegir el diari, i si no el podia llegir al matí el llegia a la tarda o al vespre, cada dia. I en general, les notícies de la televisió o de la ràdio també em resultaven atractives. Però ja fa un temps que em provoquen una mena de reacció entre la nàusea i la por. No hi ha notícies, només relats negatius, amenaçadors, desconcertants.
El negativisme, tot i que pot reproduir una situació real, genera també un estat d’ànim. I això em preocupa. Aquí ningú es fa responsable de les conseqüències de tant llenguatge negatiu – de fet sembla que tot va malament menys “la roja; és a dir, el circ mediàtic esportiu i el negoci que el segueix-.
Voldria reivindicar més rigor en l’elaboració de les notícies, perquè tinc la impressió que els fets que es narren –sovint futuribles- es gestionen per professionals que no tenen la suficient formació. Així es genera confusió, suposo que en ocasions fins i tot intencionadament. D’altra banda, voldria que n’hi hagués més sentit de la responsabilitat, i que amb més coneixement de causa de les coses que ens passen, es pugues informar millor i amb més respecte a les persones.
En el fons del desgavell informatiu actual hi ha el perill de provocar desànim, desmoralització, i així impedir el desvetllament necessari de les persones que vivim ofegades per la pressió informativa o desinformadora, fiscal, financera, econòmica, etc. Una pressió que desarma la persona, la deixa inert, somorta. Si hem passat de les hipoteques per a viure tranquils, al malson dels actius tòxics hipotecaris, no podem deixar que ens intoxiquin ara amb unes informacions gestionades per qui no té la suficient formació al darrere per a donar un missatge mínimament encoratjador a la ciutadania. Aquesta és una greu responsabilitat.
