D’un temps ençà, des del darrer canvi de director, La Vanguardia ja ens té acostumats un estil esperpèntic que frega la paròdia. Aquest dissabte ens obsequiava amb una llefiscosa llepada de cul a la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna. Una senyora carca, que compra la laca i la toxina botulínica a camions i que viu en una mansió a Pedralbes, era presentada en un publireportatge de tres pàgines com una mena de hippie que toca Lluís Llach amb la guitarra i que passeja descalça per la platja vestida amb una camisa ampla. La pregunta que cal fer-se és planiana: “I tot això qui ho paga?”.
Aquest mateix cap de setmana el diari treia una enquesta que, com ja ens té acostumats, no obria les dades ni oferia xifres d’intenció directa de vot. Per tant, el que sabem és el que ens diuen els cuiners, després de molta esferificació i abundància de salses. Recordem que són menys fiables que una predicció de Sandro Rey i que a les anteriors eleccions donaven 66 escons a CiU i posaven al PSC com a segona força. Tot i així, això deixem-ho córrer, no cal recrear-s’hi.
Si ens mirem altres enquestes, de les que sí que ofereixen les xifres completes, veurem que, per exemple, al CEO de febrer de 2015 ERC lidera la intenció directa de vot i CiU va segona en aquest camp. Això es tradueix en un empat tècnic entre aquestes dues formacions que, segons la seva cuina, sumarien uns 62 escons. Més o menys els mateixos que sumarien segons l’enquesta de La Vanguardia, però aquesta darrera amb un repartiment diferent, més a gust del “conde”, on CiU supera clarament ERC.
Però posem pel cas que els de La Vanguardia són uns cracks i els del CEO són uns inútils, encara que els primers ens ocultin dades i els segons ens les mostrin totes. Posem pel cas, doncs, que l’enquesta que està bé és la del diari comtal i que l’altra està plenament equivocada. Ara mirem els titulars: “CiU i ERC queden lluny de la majoria i Ciutadans frega la segona posició”. Qualsevol, llegint això, podria pensar que l’espanyolisme està a l’alça i l’independentisme se’n va en orris. Després, quan mirem les seves dades, hi veiem que si suméssim els escons de la forquilla més ampla de Ciutadans, PP, PSC i Podemos (56), encara queden lluny dels de la forquilla més reduïda de CiU, ERC i CUP (71) que, per cert, sí que sumen majoria absoluta.
Entre expressions catastrofistes com “cataclisme electoral”, “vendaval de canvis” o “deriva electoral”, s’hi pot llegir, amb la boca petita que “amb prou feines s’altera la magnitud dels blocs nacionals al Parlament”. Doncs això també podria haver estat el titular. Un altre titular podria ser: “L’espanyolisme es fragmenta” perquè irromp Podemos a fer llenya del PSC i d’ICV. També proposo“L’independentisme es radicalitza”. Mentre CiU passa de 50 diputats a 35, ERC pujaria de21 a27 i la CUP de3 a11, és a dir, que dins del bloc sobiranista hi hauria un transvasament de les formacions més tèbies a les més exigents. Tot això ho podria haver escrit La Vanguardia amb la seva enquesta poc fiable, però ha optat per fer titulars al gust de Llanos de Luna. I tot això qui ho paga?
