Soc conscient que aquest títol pot semblar poc democràtic, que l’abstenció és sempre una opció front la convocatòria de qualsevol procés electoral.
Però quan hi ha en risc el drets i les llibertats, l’hem d’esborrar del nostre pensament.
Així ho deuen haver vist els membres de la ANC que no han donat suport a l’abstenció en aquestes eleccions.
Venim d’unes eleccions municipals, on com ja és tradicional hi ha hagut una participació baixa, i l’abstenció afecta a les opcions progressistes i hem vist perdre governs autonòmics i ciutats. No es que haguem perdut els governs, és que estem perdent la cultura, la llengua, la lluita contra la violència masclista, el dret a l’avortament, la memòria democràtica.
No han estat necessaris ni 100 dies, ni un dia, l’endemà ja estava clar quines intencions té l’extrema dreta, i amb quina facilitat el PP les abraça. No en va tenen el mateix origen.
Són negacionisme pur.
Quan parlem de participació política, els experts fan la correlació amb el nivell socioeconòmic de la població. L’estat natural dels ciutadans amb un poder adquisitiu més baix, és l’abstenció. Tenen la sensació de que el seu vot no importa, que no tenen cap incidència i que les polítiques queden molt allunyades dels seus problemes.
Els de nivells de renda més alts, al contrari, el seu estat natural és la participació, tenen a dir. I això pot decantar encara més els resultats electorals.
És possible que convocar les eleccions un 23 de juliol no ajudi, però també és cert que la premura de la convocatòria respon a una lectura de les eleccions dels 28 de maig, esperem que encertada.
Els demòcrates, els defensors de les llibertats, les opcions progressistes i d’esquerra hem d’explicar perquè cal anar a votar. Però el nostre missatge no ha de ser només la por a l’extrema dreta perquè això sol, tinc la sensació que no mobilitzarà vot.
Hem d’explicar i recordar que els drets conquerits, no ho són per sempre, que cal defensar-los dia a dia. Que el que s’ha treballat durant tant anys, pot esfumar-se en dies.
Que front l’increment de les pensions i el salari mínim avui les patronals ja proposaven incrementar l’edat de jubilació fins els 68 o 72 anys.
Que la llibertat d’expressió és intrínseca a la cultura i a una societat democràtica
Que a les dones ens maten pel fet de ser-ho i això és violència masclista. No és violència “intrafamiliar”.
Aquests dies pensava amb orgull en el primer casament que com a Regidora vaig fer: unes dones lesbianes grans que portaven tota la vida amagades, dient que eren cosines. Aquell dia van expressar el seu amor amb Orgull.
Per elles i per tant a guanyar encara, per consolidar i per continuar avançant en els nostres drets, el 23 de juliol l’abstenció no és una opció.
