[Llegiu ‘L’acte següent (1)‘]
La defensa dels acusats en aquests processos polítics sensacionalistes contra dirigents polítics catalans, a part d’aspectes tècnics que poden ser diferents en cada cas, segueix una línia comuna, amb diverses acusacions contra l’estat espanyol, amb exemples que aquí no citaré per no allargar massa aquest text. Els punts principals són:
-La vulneració de drets fonamentals a través d’una defensa fora de mesura de la integritat territorial d’Espanya, creant un clima d’estat d’excepció i posant la unitat d’Espanya pel damunt de drets civils i polítics.
-La vulneració del dret d’expressió a través de la criminalització de la difusió i defensa del referèndum, també en conferències i a les xarxes socials, que només es pot considerar com a difusió d’opinions polítiques, que no és punible.
-La interpretació arbitrària d’actes massius i pacífics (com les manifestacions massives a Barcelona, any per any) com a origen de greus delictes de violència que mai no es van produir.
-El procés contra el dret d’autodeterminació. Es remarca que el TC espanyol i la fiscalia van assumir la sentència del Tribunal Suprem canadenc sobre el Quebec, i això és incompatible amb les acusacions.
-Que la fiscalia només cita molt de passada la violència de la policia espanyola contra els electors el 1-O, i que no s’ha produït cap investigació a fons d’aquells fets.
-Que una sentència del Tribunal Suprem com a única instància, sense recurs d’apel·lació, és una vulneració de la legalitat. I que declaracions públiques de membres del TS han demostrat a bastament la seva parcialitat en contra dels acusats.
-Que conductes que concorden amb l’exercici de drets fonamentals puguin ser punides amb l’acusació de rebel·lió, vulnerant el capítol corresponent del codi penal, que va rebre la seva formulació actual per preveure per cops d’estat amb violència armada com el del 23.2.1981. En aquest context la defensa remet a la sentència del Tribunal Suprem de Schleswig-Holstein que va desmentir aquesta acusació en el cas de Puigdemont, i al manifest de crítica de 120 professors espanyols de dret que també la consideren il·legal.
-Que la durada de la presó preventiva sense procés també és il·legal, i que l’empresonament ràpid i tan llarg és arbitrari i, en primer lloc, es tracta d’una mesura d’intimidació contra els independentistes.
-Que les nombroses vulneracions del Dret per part de l’estat espanyol el portaran probablement davant d’un tribunal internacional, on Espanya s’arriscarà a una sentència demolidora.
S’hi afegeixen critiques al TC per diverses sentències d’aquests anys passats que encara han agreujat el conflicte.
El Tribunal Suprem espanyol trobarà davant seu uns acusats moralment intactes, homes i dones que a la presó han mantingut i enfortit les seves conviccions i la seva força interna, que sempre han propugnat mètodes pacífics i que estan segurs de no haver comés cap dels delictes que se’ls imputen.
Amnistia Internacional i altres actors internacionals ja s’han apuntat com a observadors. Si la seva presència pot tenir cap influència en el curs del procés és incert.
I, mentrestant, segueixen les mesures arbitràries d’intimidació contra els independentistes, com es descriu detalladament en aquest article de Ralf Streck.