Aquells nens o nenes que durant la infància admiraven als seus progenitors, que els encantava mirar els dibuixos animats per la televisió, que gaudien amb els contes de guerrers o de fades i que els pares eren els seus ídols o herois, s’ha acabat.
Ara veuen els defectes, o els hi sembla, dels que els han portat al món. Que si la mare va poc o massa arreglada, que si el pare s’enfada per tot o per res. Aquell diàleg o consell que buscaven ara el troben en els amics i les confidències s’han acabat. Com s’ha acabat sortir a passejar, al cinema o fer qualsevol activitat en comú.
Es creuen adults per escoltar l’opinió del pare, al que creuen massa rígid. Mentre en la infància el miraven com un ésser quasi perfecte, en l’adolescència el veuen com un home protector i ells es creuen prou adults per guiar la seva pròpia vida.
Els pares es troben desconcertats. Veuen que poc a poc el seu fill s’allunya, enyoren la seva companyia, pateixen en silenci si es retarden a l’hora de tornar a casa, veuen amb preocupació la influència que algun company, no sempre de fiar, pot tenir en la seva vida i encara que saben que fins que no siguin majors d’edat es troben sota la seva tutela es reprimeixen per evitar discussions.
Pels adolescents la vida és bella. Viuen il·lusionats, somien que l’existència serà de color de rosa, miren a un noi o una noia ja pensant en un futur, senten que la sensualitat se’ls desperta i es creuen adults. Miren als germans petits com a criatures, mentre ells es senten grans i els veuen dèbils davant la seva fortalesa.
En la meva pubertat, fa molts anys, era diferent. Ho reprimíem tot. Parlar de sexe amb els grans era inconcebible i vivíem ignorant una realitat que ja adults ens ha cohibit en moltes ocasions.
Actualment un nen de vuit anys parla de la homosexualitat com una cosa corrent, mentre que en la meva joventut està clar que ja existia però nosaltres innocents, ho ignoràvem. Hi ha tantes coses que han canviat que a vegades es fa difícil d’assimilar-ho.
L’adolescència els porta canvis d’humor, enfrontament amb els pares i volen desentendre’s dels problemes familiars. Aquest tarannà allunya la relació que podria haver-hi entre ells. Fora de la família tot és diferent. Són amables, dialogants, fidels als amics, ignorant que són els seus progenitors qui han cuidat de la seva salut, la seva educació, i procurant sempre el seu benestar.
I vindrà un dia que l’adolescent serà madur, pot casar-se, tenir fills i la roda de la vida el portarà al punt de partença. Viurà la infància dels fills amb alegria, veurà que creixen i quan arribin a l’adolescència segurament que pensarà que també ell va comportar-se amb els pares igual que ho fa el seu fill.
