6:1 Vaig veure que un del CDR va obrir una de les urnes i vaig sentir un dels quatre éssers vivents dir amb veu de tro: “Visca la República!”
6:2 I vaig mirar, i heus aquí que hi havia un cavall blanc; i qui el muntava tenia una estelada; i hom li va donar una papereta, i va sortir vencent, i per vèncer.
6:3 Quan va obrir la segona urna, vaig sentir el segon ésser vivent que deia: “In… inde… independència.”
6:4 I va sortir un altre cavall, vermell. Culleres, amb els cavalls, ja! I a qui el muntava li va ser donat el poder de treure la Delegació del Govern de Barcelona, i de fer que cardessin el camp tots en els seus cotxes de gamma alta Tortosa avall; i rebé una gran Constitució catalana.
6:5 Quan va obrir la tercera urna, vaig sentir el tercer ésser vivent, que deia: “No volem ser una regió d’Espanya. No volem ser un país ocupat. Volem, volem, volem, volem la independència. Volem, volem volem Països Catalans.” I vaig mirar, i heus aquí que hi havia un cavall negre; i qui el muntava tenia una altra estelada a la mà. I del futur va portar un llaç groc.
6:6 I vaig sentir una veu que procedia de quatre éssers vivents que portaven embolicada una estanquera, que deia: “Agafem la llibreta de La Caixa i els dinerets. Ai, que m’ofego. Tinc ansietat, t’ho juro per Snoopy! Dos bitllets de l’AVE a Madrid per uns euros de res, i sis salconduits signats per Junqueras, que el vaig conèixer una vegada i s’ha enrotllat; però no em peguis que tinc càncer. Eren dels meus.
6:7 Quan va obrir la quarta urna, vaig sentir la veu del quart ésser vivent, que deia: “Els Piolins han marxat.”
6:8 Vaig mirar, i heus aquí que hi havia un cavall groc, i qui el muntava tenia per nom Croqueta, i l’Hades el seguia; i hom li va donar la potestat sobre la quarta part de la terra, per picar amb porra, amb fake news, amb tocament de testicles i amb les feres de la terra. I cridava “a por ellos”.
6:9 Quan va obrir la cinquena urna, vaig veure sota l’altar les ànimes dels qui havien estat bandejats per causa de l’independentisme i pel testimoniatge que tenien. Vaig veure Duran i Lleida, Sánchez Camacho i un mirall de mi mateix.
6:10 I clamàvem a plena veu, dient: “Fins quan, Senyor sant i veritable, no jutjaràs i venjaràs la defensa de la rojigualda dels qui habiten en la terra? Aquests indepes dolents ens han retornat a l’oblit, tant que molava sortir a les fotos i que ens entrevistés l’Ana Rosa.
6:11 I els van donar vestidures blanques, i els van dir que descansessin encara una mica, fins que es completés el número dels altres serfs i els seus germans, que també havien de ser traslladats a l’ostracisme com ells.
6:12 Vaig mirar quan va obrir la sisena urna, i heus aquí va que es va produir un gran terratrèmol que es va emportar la Sagrada Família. I vaig veure Gaudí cagar-se en tot. I el sol es va posar negre com si fos tela de cilici, i la lluna es va ensangonar;
6:13 i les estrelles del cel van caure sobre la plana de Vic, com la figuera deixa caure les seves figues quan és sacsejada per un fort vent.
6:14 I el cel es va esvair com un pergamí que s’enrotlla; i van desaparèixer els restaurants del Port Olímpic enmig d’una forta pudor de gamba cremada, i tota muntanya privatitzada i tota discoteca de Lloret es van remoure del seu lloc. I va enxampar un guiri fent balconing que va acabar amb els ossos damunt d’una família d’alemanys rodanxons que bevien sagnia barata.
6:15 I els reis de la terra, i els grans, els rics, els capitans, els poderosos, i tot falangista i tot franquista, es van amagar en els caixers automàtics del BBVA i entre les penyes de les muntanyes; i deien a les muntanyes i a les penyes: “Caieu sobre nosaltres, i amagueu-nos, que aquests indepes són molt fotuts. Sobretot els avis i les tietes. Protegiu-nos del rostre d’aquell que està a la tribuna del Parlament, i de la ira del vicepresident;
6:17 perquè el gran dia de la seva ira ha arribat; i qui podrà aguantar-se en peu?
6:18 I el gran dolent, l’execrable va dir: “Assumeixo el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. Això és el que avui pertoca fer. Per responsabilitat i per respecte. I amb la mateixa solemnitat, el govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada”.
6:19 I les setmanes van passar, i els mesos, i va arribar el 155, i van venir presos i exiliats, i fiscals empanats. Se’n van anar Rajoy i Soraya. I va venir Torra. I jo escric un tuit sortit de la Bíblia de l’unionista. I qualsevol semblança amb l’altra és pura coincidència.
