Sobretot des del dia que el nostre president va fer públiques la data i la pregunta de la consulta nacional, una colla de polítics (si és que es mereixen aquest nom molts que només en són una caricatura) han tornat a jugar a qui la diu més grossa. Algunes manifestacions d’aquesta gent les podem posar sota la rúbrica de l’adagi castellà “todo ladrón cree que todos son de su condición”. Altres “sublims” declaracions demostren només que (parafrasejant un adagi alemany) abans de començar a parlar s’han oblidat de connectar el cervell.
Aquestes mostres de “saviesa” surten avui i són oblidades demá degut a la rapidesa dels esdeveniments i a l’aparició ininterrompuda de noves perles de tota aquesta gent que es creu tan important i que només fa el ridícul a la que obre la boca. Per això m’he permés de recollir-ne algunes d’aquests darrers dies i de posar-les avui a la picota del MD, ni que així hagi d’ajornar altres temes previstos. Molts lectors creuran potser que és perdre el temps, però crec que val la pena de tenir ben present la deficient qualitat intel·lectual de molta gent, sobretot de la que més aferrissadament ens combat.
Comencem per un dels més exaltats, el Sr. Monago, president extremeny, que amb una de les seves recents frases s’ha guanyat un zero monumental en teoria política. Cal paladejar-ho bé: “Catalunya ja és un estat, perquè forma part d’ell”. Si qualsevol primer ministre d’un dels estats alemanys hagués dit una bajanada semblant seria la riota de tot el país. Tothom té clar que Baviera (p.e.) no és un estat perqué formi part d’Alemanya, sinó que ho és per dret propi, perqué així ho van decidir els seus habitants, i la pertinença a la República Federal Alemanya i la cessió a la federació de determinades competencies va ser una decisió lliurement presa, d’acord amb els altres estats alemanys que també eren sobirans, i haurien pogut prendre una decisió completament diferent si haguessin volgut, cosa que Catalunya no pot fer des de fa tres segles. Monago no té ni idea de què és un estat ni de quines premises calen per a ser-ho. Això se li pot disculpar a un hostaler de poble, però en aquest cas es tracta d’un analfabetisme polític imperdonable.
El mateix es pot dir del Sr. Millo, un dels satèl·lits de la Sra. ASC ( a la que la vox pópuli ha posat un motiu gens afalagador). Per ell, això del dret a decidir és una gamberrada perqué “fa 35 anys que els catalans decideixen el seu futur en el marc de la constitució”. Si una persona que viu a Catalunya diu una idiotesa així, només ho puc comprendre com un problema d’autisme, d’aïllament del món circumdant, o bé com l’arrogáncia del que creu parlar amb un ramat de bens idiotes. Millo també va dir que “és el Govern el que alimenta la confrontació des de fa dos anys”. Sí senyor! Com que cap Tribunal Constitucional no ha destruït l’estatut català fins que ja no l’ha conegut ni sa mare; com que mai no hi ha hagut una llei Wert; com que ningú no ha refusat un pacte fiscal amb Catalunya; com que ningú no ha sabotejat el corredor mediterrani; com que Espanya de Catalunya no en treu diners sinó que encara n’hi posa, és evident que els dolents només poden ser els del govern català. Queda clar?
I parlant de la Sra. ASC (bon nen com sóc, em deixo la “o”): dir com ha dit ella que això de la consulta és una obscenitat política, demostra no tan sols una cara d’un gruix molt apreciable, sinó, a més, el mateix autisme que constatava abans en el seu lloctinent. És el mateix problema que té el Sr. Rivera quan parlant del discurs de cap d’any del president en diu “el discurs carregat de cinisme, de Mas”. Senyores i senyors unionistes (d’alguna manera se’ls ha de tractar): qui diu una obscenitat darrera l’altra, amb un cinisme del que hom de n’ha de fer creus, són vostés i ningú més que vostès,
Un altre que tampoc ha connectat el cervell abans d’obrir la boca, és el Sr. Benegas del PSOE, afegint-se a tots els del seu partit que tants cops ho han fet. Per començar ha recordat al govern català el que va passar el sis d’octubre del 34 i que, diu ell, podria repetir-se ara si se segueix aquest camí. El que sembla que no té clar el Sr. Benegas, en el seu autisme hispánic, és: a) que el món del 2014 no és el del 1934, i b) que l’atzagaiada mal preparada i péssimament executada de Lluís Companys, no es pot ni comparar amb la feina pacient i ben feta de l#actual govern i de totes les institucions que li donen suport, cosa que faria que la reacció popular (sense força en aquells temps) ara seria tota una altra. Però l’amenaça amb el sis d’octubre ja l’han usat altres. Allò que més meravella de les declaracions de Benegas és que seguidament engega aquesta joia: “…després, durant tot aquest procés, cal ser exquisits amb els ciutadans de Catalunya, perquè el veritable problema és que incrementi la desafecció dels catalans cap a Espanya i l’espanyol”. Destriem-ho: primer, garrotada forta per al govern (destitució, empresonament, etc.), però després manyagueria pel pobre poble que s’ha deixat enlluernar per uns polítics irresponsables. Perdoneu, però ho he de repetir: ens prenen no sols per bens, sinó per bens estúpids. Segon, sobretot que els catalans no s’estimin menys Espanya. Ja van bé per anar a Sants, com diem a casa nostra! I tercer: que no augmenti la desafecció contra l’espanyol. Suposo que es refereix a la llengua del seu extingit imperi que (segons recents estudis) sembla que els alumnes a casa nostra aprenen millor que els de les escoles espanyoles, i a la que ningú pretén donar a casa nostra el mateix tracte que ells han donat durant segles al català. I no ho pretenem perquè nosaltres d’autistes no en som, i tenim en compte no les utopies sinó les realitats.
I finalment citaré un cas d’autisme partidista-ideològic que per desgrácia sovinteja massa a casa nostra mateix. El Sr. Ernest Urtasun, cap de llista d’IC-V per a les eleccions europees, ha refusat una candidatura única dels partits que han donat suport a la consulta del 9-11, amb l’argument de que “no vol compartir files amb qui aplica les polítiques de la troica”, Aquesta afirmació conté dues inexactituds: la primera és que la troica a Espanya no ha jugat el mateix paper que a Irlanda o a Grècia. La segona és que en tot cas qui ha adoptat les mesures que Urtasun critica ha estat el govern espanyol i que aquest ho ha aprofitat per augmentar encara més l’escanyament al que sotmet els catalans sempre que pot, a part de l’espoli fiscal que tots aquests autistes i analfabets polítics neguen. El Sr. Urtasun, doncs, torna a parlar d’alls quan el tema urgent són les cebes.
Encara podria afegir un bon munt de ximpleries de més gent (com les que no para d’engegar el Sr. P. Navarro) però ho deixo córrer per no produir una gastritis aguda als meus amables lectors. Balanç de tot plegat: a més dels arguments de la por, de les mentides i de les calúmnies que ja fa temps que hem de suportar, encara s’hi afegeixen les animalades de tota aquesta gent que en un altre país d’una cultura general més avançada no podria ocupar cap lloc públic rellevant. Com podem mai esperar-ne que siguin interlocutors vàlids?
Quan ja havia tancat l’article llegeixo la noticia de les notes enviades per Mas als caps de govern estrangers, i el comentari dels unionistes de que “Mas ha fet el ridícul”. Qui parla, Mare de Déu de l’empenta! Ja dic: autisme pur…
