Fa uns mesos vaig tenir la gran sort de participar en un acte a Mataró anomenat “4 anys alçats”. L’acte en qüestió organitzat per l’ANC de la mateixa ciutat va retre homenatge i reconeixement a tot de col·lectius i persones que durant els darrers quatre anys han estat i hem estat incansablement, persistentment i tossudament alçats, sense defallir ni un sol dia. Compromesos i compromeses amb el país reivindicant la llibertat dels presos i preses polítiques i el lliure retorn dels exiliats i exiliades sense descans, exigint també que tots plegats fem passes fermes cap a la Independència.
Segons l’Assemblea de Mataró, tots aquests col·lectius són un exemple a seguir per tots nosaltres, que ens ajuda a no defallir i persistir en la nostra lluita.
Col·lectius molt diversos vinguts de tot Catalunya i conduït pel bon amic Jordi Pesarrodona, vam compartir una magnífica jornada de solidaritat, resiliència i determinació; L’ANC de Mataró, la sectorial de Gent Gran de l’ANC, La “taca d’oli” d’avis i àvies per la llibertat, Música per la Llibertat, Meridiana Resisteix, Juristes del Maresme, Joan BonaNit… I entre tots aquests col·lectius, una persona que em va marcar especialment i recordaré per sempre més: L’Avi Miquel Pàmies.
Aquell dia vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’Avi Miquel Pàmies, amb els seus 100 anys d’edat no va faltar mai a cap manifestació i sempre hi va estar sense defallir.
En pujar a l’escenari va voler fer el seu discurs dempeus, de la mateixa forma que ha estat la seva lluita des de fa tant i tant de temps; tossudament alçada.
En el seu gran discurs va demanar que els joves no ens aturem, que hem de ser els encarregats de rellevar els qui durant tant i tant de temps han estat lluitant. Amb poques paraules, que ens fem dignes de les seves lluites. Finalment el senyor Miquel Pàmies va acabar les seves grans paraules concloent que no vol morir sense veure la República Catalana. El seu discurs va acabar amb una ovació i tothom dempeus.
Quan va baixar de l’escenari vaig tenir l’honor de poder-lo saludar i encara emocionat, em va agafar fort de la mà i em va donar les gràcies per la lluita que durant aquests darrers anys hem estat fent. I les seves darreres paraules em van emocionar a mi quan em va dir que era un digne successor de la seva lluita.
La setmana passada vaig rebre la trista notícia de la mort del Sr. Miquel Pàmies. Una gran persona, compromesa, lluitadora, persistent i català de soca-rel. I és per aquest motiu que avui li dedico aquest escrit, en record seu.
Com diu sovint el Conseller Josep Rull: “La terra que tenim és un llegat dels que ens han precedit i un préstec que ens fan els nostres fills”. Doncs és precisament aquest llegat del que parlava l’Avi Pàmies.
Malauradament no ha pogut fer-se realitat el seu somni de veure la República Catalana, i ara estem en deute amb ell i amb tots i totes les qui han lluitat durant tant de temps, pels qui ens han precedit i sobretot també pels qui vindran, hem d’aconseguir la República Catalana per viure en llibertat.
