La globalització, que és un mesurador planetari del creixement i la complexitat, ha canviat l’escala i la forma del món conegut. Les lleis de la ciència econòmica clàssica van deixar d’explicar fa temps el món global i complex de la mateixa manera que les lleis newtonianes de la física clàssica no expliquen tampoc l’univers quàntic, tan necessari ara per la fabricació de microxips.
El tauler de joc de la vida quotidiana ja no és el mercat sinó l’ecosistema. Els preus de les coses no rebel·len el seu valor sinó només la seva abundància o escassesa: ningú imaginava el que es podia arribar a pagar per una mascareta o per un KWh elèctric o de gas.
Ens movem en un món desconegut, proveïts d’una cartografia muda, sense relleu, sense color. El mapamundi, que és google maps, no mostra ni persones ni temperatures, només els detalls quan t’hi aproximes, però no conté senyals que informin tendències. Mentre ens guiem amb precisió a la darrera milla, som cecs a les rutes transitables per encarar el destí. Sense anticipació, la humanitat queda exposada al col·lapse.
El creixement de la població mundial, l’augment de la temperatura mitjana del planeta, la reducció de la capa freàtica, la disminució del terreny de conreu per càpita, la davallada de les pesqueries, la recessió dels boscos, la pèrdua d’espècies animals i vegetals, l’esgotament dels recursos energètics fòssils, són tendències de la nostra civilització que determinen condicions de vida.
Si volem continuar habitant el planeta, ens cal parar més atenció als estocs de recursos naturals, als fluxos materials i energètics i les lleis que els regulen, i als límits termodinàmics, que no pas als balanços de pèrdues i guanys que guien els mercats. Ha arribat el moment de substituir economia per ecologia.
La intensitat energètica de les economies industrials, i en menor mesura l’augment de la població mundial, pressionen sobre la resta de variables. La gran quantitat d’energia emprada per produir una unitat monetària de PIB (KWh/€PIB) és la causa de l’escalfament global.
Sense gasoil i electricitat no seria possible bombar aigua subterrània a ritmes que superen la capacitat natural de recàrrega dels aqüífers de la Terra. El model agroalimentari que sosté la dieta dels països rics no seria possible sense l’energia del petroli necessària per fabricar els adobs, per irrigar els cultius (calen 1.000 tones d’aigua per produir una tona de cereal), per l’estabulació, el transport i la comercialització d’una desaforada cabana ramadera.
Aquest model alimentari està pressionant també les masses forestals verges, on la destrucció dels hàbitats i la seva alteració per l’augment de les temperatures i el canvi climàtic és la causa principal de la pèrdua de biodiversitat. Les captures estan al límit o més enllà del límit a la majoria de mars i oceans. La causa de la sobreexplotació dels caladors marins és la indústria conservera que, a demanda dels mercats centrals, proveeix a grans concentracions urbanes.
La concentració de població en els nuclis urbans no para de créixer. El consum d’aigua, energia, materials per a la construcció i aliments que es transporten des de territoris llunyans és com un gran transvasament només possible amb gasoil suficient i a un preu relativament baix. La viabilitat del sistema econòmic depèn dramàticament del preu del gasoil i del gas natural.
La guerra d’Ucraïna ha desestabilitzat mercats que ja abans estaven molt tensats pel declivi dels jaciments, i per la desinversió en exploració petrolífera, accelerant una crisi que s’entreveia fa temps.
El resultat és que Europa és molt vulnerable des del punt de vista de l’energia. Espanya i Catalunya no ho són menys. La manca d’anticipació ens porta a la situació actual: la flota pesquera amarrada a port pel preu del gasoil, el malestar dels camioners provocant l’aturada de la producció d’escorxadors, de centrals lleteres i altres productes peribles, a més de cimenteres, foneries, ceràmica, algunes químiques i grans consumidors d’energia i acer. El malestar dels «armilles grogues» ja va avisar a França el 2018 amb esclat de violència als carrers de París. L’avís és de fa temps, però el món continua funcionant amb gasoil.
