Fa fred, molt fred. Un dia de mandra i repòs. No tens ganes de fer res. A la televisió no hi ha un sol programa interessant. Tens moltes coses que t’esperen i no tens ganes de començar, deixant-ho per un altre dia. De sobte t’arriba un alè d’esperança. On pots trobar un al·licient és a la biblioteca,
La majoria de biblioteques del nostre país són regides pels ajuntaments i la Diputació. És troben ben assortides de les novetats literàries i de llibres antics que només es poden trobar en llibreries especialitzades o de segona mà.
Les biblioteques són confortables. A l’hivern amb bona calefacció i a l’estiu amb aire condicionat.
Llibres i més llibres curosament ordenats per ordre alfabètic reposen en les lleixes esperant que algú els rescati i gaudeixi amb la lectura.
Pots demanar-ne en préstec i pots gaudir-ne durant un mes, també de cd, revistes, diaris. I si no els tenen en aquell moment els demanen, pagant una ínfima quantitat en altres biblioteques de la xarxa.
M’he passat una bona estona mirant títols i novetats. N’hi ha per tots els gustos, biografies, novel·les, assaig, de viatge, infantils, d’arquitectura, de ciències etc… M’he assegut còmodament i em sentia feliç com transportada a una altre galàxia.
M’he adonat que d’un temps ençà la novel·la negra sueca té molts adeptes. Des de que Larson va publicar la seva trilogia, els autors escandinaus han proliferat amb èxit. Potser és que abans la desconeixíem. La vídua de Larson és també escriptora i també ha publicat amb èxit.
Camilla Lackberg actualment amb la sèrie policíaca és també una de les més venudes, com La Princesa del Gel, Les Filles del Fred i Els Crits del Passat entre altres. Moltes de les seves obres tenen ja més de 15 edicions. Mari Jungsteds , l’últim descobriment de la novel·la negra escandinava va avançant dins del seu gènere.
Davant dels llibres perdo la noció del temps. La biblioteca és per mi un lloc de repòs, de aïllament de tranquil·litat. Asseguda i relaxada veig passar tantes vides verdaderes o fictícies que m’allunyen del món present i em porten a un altre planeta.
Prop meu hi han molts ordinadors. Estan molt sol·licitats. pricipalment per emigrants, que es troben absorts en la pantalla buscat dades i informació.
Es respira pau i la calefacció et fa oblidar que a fora els graus són negatius. Has de marxar, és tard i el llibre que tinc a les mans és interessant.”Quan érem feliços” de Rafel Nadal i me’l deixen en préstec.
Marxo renovada. La nit cau lentament i el fred ja no és tan viu o a mi m’ho sembla. L’estona passada amb el repòs i la quietud de la biblioteca han eixamplat el meu esperit i tot em sembla més bonic, més agradable, més rialler i m’adono que és negra nit plena d’estels en una nit d’hivern.
