Les patates braves, després de prostituir-se de tantes formes diferents, han quedat en una mena de plat, o de tapa, que en pot sortir qualsevol cosa i tot s’hi val mentre hi hagi patata. És una mica com amb els gintònics, que de tant voler-los modernitzar –per què modernitzar?-hem acabat amb aquestes macedònies impossibles amb copes ostentoses i ridícules. Les patates braves, igual que els gintònics, m’agraden normals. I normals vol dir sense gaires experiments i cenyint-se una mica a la recepta original.
Fins ara, a Sabadell, no hi havia forma de menjar-te unes patates braves ben posades, telle quelle. La majoria de llocs te les posen congelades i/o amb una salsota de maionesa que no és que sigui dolenta però que no hi escau de cap manera i quan en portes 3 o 4 et vénen aquelles basques de quan surt el sol i encara no has parat de beure. Però per sort, i gràcies a Déu, des de fa alguns anys, pocs, hi ha un lloc a Sabadell on fer unes braves no és ofensiu i tot té gust del que ha de tenir.
El local és just al costat del Kimbo i això ja és una bona raó per anar-hi. Vull dir que si el que vols és fer només unes braves –encara que hi ha molts més plats interessants a la carta i un dia ja en parlarem- tens la possibilitat d’obrir gana i encabat continuar la festa al Kimbo. És cert que el lloc és petit però també ho és que si hi vas una estona abans de l’hora que tothom sopa és molt provable que trobis lloc.
Les patates estan tallades irregularment amb la clàssica forma de patata brava i de cap manera són congelades i ja es nota quan queixales i et trobes la capa externa cruixent i daurada i l’interior suau, gens farinós. La salsa combina un allioli molt suau, tan suau que gairebé no es nota, i un salsa de tomàquet que voldria pensar que és casolana. Són una braves delicades, que per molt que en mengis no es repeteixen mai. El punt picant per no acabar fent pudor d’all tota la nit i la frescor d’un tomàquet que amoroseix el contingut total del plat.
Si sóc sincer, i he de ser-ho, només les braves del Mandri m’han semblat superades per aquestes, i si sóc encara una mica més sincer, diré que la fama del Mandri ajuda molt a superar la resta. Dit això, crec que val la pena fer el viatge a Sabadell per tastar aquestes braves. I això, avui en dia, ja és molt. Creguin-me. Per cert que el bar es diu Cala Boca.
Cala Boca
Marià Fortuny, 10. Sabadell centre.
931 93 73 23
Preu de les patates: 3’80€.
