Saber les causes del mal, o del problema, no disminueix els seus efectes.
Els amants dels tòpics troben que encara n’hi ha massa pocs.
Et donen l’oportunitat de lluir-te per dissimular la pròpia ignorància.
S’ha de saber no fer cas sense contradir i dir que no amb frases afirmatives.
Qui explica els seus mals i els seus problemes s’exposa que li proposin solucions irrealitzables.
Si ara fos a fer… potser faríem el mateix de què ens dolem.
N’hi ha que pretenen que siguem nosaltres mateixos a decidir el que ells volen.
No dir res és, en certa manera, dir alguna cosa.
Quan es diu que una cosa passa sense pena ni glòria, en molts casos la realitat és que va passar sense glòria, sí, però amb molta pena.
Entre l’elogi i la caricatura no hi ha solució de continuïtat. Talment com entre la citació i el plagi.
Que sigui més aviat poruc no vol dir pas que sigui dòcil.
Hi ha coses que creiem que no recordem i en realitat no les hem sabudes mai.
Si tanta por teníem de repetir-nos no diríem mai res.
Entre discret i mesell no hi ha solució de continuïtat.
El sarcasme de segons qui ens ennobleix.
Que l’ideal no existeixi no ens ha de privar d’anar-lo a cercar.
Arribar i moldre suposa disposar de blat, cosa que no sempre correspon a la realitat.
Si has de passar per l’adreçador, passa-hi de trascantó.
Els que privatitzen el carrer addueixen, com a raó, que el carrer és de tothom.
N’hi ha molts que si els dones la raó els deceps, els trenques els esquemes.
A vegades la discreció no és sinó una arma a favor de les nostres conveniències.
Pels disbarats que sovint se’ns escapen, pels despropòsits que no hem reeixit a evitar, podem mesurar degudament els encerts i les victòries dels nostres silencis.
Hi ha sentiments molt diversos que no són sinó una disfressa de l’egolatria.
L’aforisme corre el perill constant d’esdevenir estirabot.
*Selecció de: Pere Grau
