Fa tot just un parell de dies, a quarts d’onze de la nit, una noia molt jove em «whatsapejava» per explicar-me que un amic del seu «ex» l’havia contactada per l’Instagram per subtilment amenaçar-la, amb res concret però que «ja s’ho trobarà», estem pendents de judici, sense ordre d’allunyament i fins d’aquí a nou mesos no tindrem la vista per violència de gènere. A principis de setmana, una clienta molt nerviosa em demanava celeritat en el seu procediment perquè els deutes d’ell li enforquen la vida, l’ha denunciat diverses vegades pels mastegots que n’ha rebut sense cap èxit.
Fa unes setmanes enrere, una antiga clienta em va trucar per explicar-me que el seu «ex» torna a vigilar-la, ja no té vigent cap ordre d’allunyament i ella està molt delicada de salut, un dissabte de fa temps em va trucar perquè tenia idees suïcides de tan malament que s’ho estava passant amb les amenaces i seguiments d’ell.
Fa més d’un any, pels passadissos dels Jutjats, em vaig trobar una altra antiga clienta acompanyada per una amiga amb els ulls apesarats i no m’estranya: l’«ex» l’havia intentada escanyar al llit de casa seva, li va anar d’un pèl i encara s’estava refent psicològicament.
Fa més d’un any van descobrir el cadàver d’una amiga meva de la infantesa enterrat a la casa on vivia amb el seu company al centre de Terrassa, ell va tenir anys i panys per repintar les parets de les esquitxades de sang abans no el van detenir, va sortir als mitjans mentre va convenir, ara ja ningú no en parla.
Fa també més d’un any, una bona persona i molt estimada doctora terrassenca, amiga i companya d’una amiga, va ser assassinada a mans del seu marit, fills, familiars i amics deuen passar el dol com poden, no només son notícies morboses. Fa uns quants anys, un xaval, amb poc més de divuit anys i acusat de violació a una menor, dalt de l’estrada, no va tenir cap problema en dir-me que a ell li anava el sexe dur, un cas que no oblidaré mai per com va tractar tothom la noia i perquè el pare va tenir un atac de cor al meu despatx.
Ja fa 28 anys que l’ONU va declarar oficialment el 25 de novembre com a data contra la violència de gènere, però avui, mentre sembla que socialment avancem en la reivindicació contra tota mena de violència de gènere, als instituts, encara hi ha molts nens i cada cop més nenes que pensen que la llei integral contra la violència de gènere és injusta perquè «i quan seria el dia de l’home, eh?», és això el què senten a casa?
I sí, encara hi ha monitors que davant la queixa d’una nena pels cops d’un nen contra ella contesten «és que tu l’has provocat». Però bé, reivindiquem maquinalment el 25N, en diuen «pink washing», i ignorem les violències contra les dones reals*.
*Ironia de l’autora (si se’m permet, i per si de cas).
