A les moltes veus que demanen urgentment que els catalans votin massivament a les eleccions europees, m’atreveixo a sumar-hi la meva, molt petita, des del nostre modest MD. És una oportunitat que de cap de les maneres hem de desaprofitar per demostrar que “Catalonia is not Spain”.
Deixem-ho ben clar: no s’hi val a fer l’aixafaguitarres i quedar-se a casa dient que si el parlament europeu no fa o no pot fer res per nosaltres, que si a Brusel·les es couen decisions que puguin perjudicar-nos, o que si això o allò de més enllà. D’una banda, l’argumentació és sovint falsa i parteix d’un desconeixement bàsic del mecanisme de les institucions de la UE, i d’altra banda, ni que tots els arguments negatius fossin certs (que no ho són) això no tindria res a veure amb les característiques especials, úniques, d’aquesta convocatòria del 2014.
Tampoc no s’hi val a dir que si els partits catalans han deixat passar la oportunitat d’una candidatura única, no cal que nosaltres, els electors ens hi escarrassem gaire. Ben al contrari, sigui com sigui de discutible la decisió dels partits. els electors -almenys tots aquells que el novembre volem votar el Sí/Sí- tenim l’obligació d’actuar d’acord amb allò que proclamem dia per dia, i si hem fet una Via Catalana o volem omplir la Diagonal i la Granvia, també hem de fer mans i mànigues per enviar a Brusel·les tants diputats sobiranistes com puguem, si poden ser tres millor que dos, si poden ser cinc millor que quatre. Un eurodiputat pot fer, si vol, una tasca gegantina (com ja ho ha demostrat fins ara, p.e. en Ramon Tremosa) i d’aquesta mena ens cal tanta gent com puguem encara que la llei electoral espanyola ens ho posi ben difícil.
He llegit darrerament que a les últimes eleccions europees, a Catalunya hi va haver una participació electoral del 39 %. Si ho repetíssim faríem un ridícul aclaparador i no en tindrien la culpa els partits sinó nosaltres, els electors. Caldria aconseguir que la participació a Catalunya estigués molt per damunt de la mitjana dela resta de l’estat espanyol. A les darreres eleccions autonòmiques la participació va der del 69,56 %. I encara que pugui semblar tan improbable, hem de mirar d’acostar-nos-hi tant com puguem, perquè ens hi juguem més del que molts semblen creure. La fita mínima hauria de ser un 60 % i molt millor si la sobrepasséssim. I qui dubti de que això calgui, amb tots els respectes, té un pa a l’ull. Una voluminosa barra de quilo.
Ho ha dit ja gent més qualificada que jo, però cal repetir-ho una i altra vegada perquè ningú no se n’oblidi: anar a votar el 25 de maig, va molt més enllà de voler enviar aquesta o aquella persona a fer tal o qual feina legislativa a Brusel·les o a Estrasburg, una feina que molta gent veu amb recel o fins i tot amb antipatia. Anar a votar el 25 de maig, vol dir enviar tanta gent capacitada com puguem (i prou que sera ben poca) a una assemblea que pot jugar un paper importantíssim (més que el que molts es pensen) en el procés de reconeixement internacional d’una Catalunya independent. Anar a votar el 25 de maig, de forma tan massiva com ho va ser l’assisténcia a les manifestacions de les darreres Diades, vol dir fer pel món tan visible com ho van fer aquelles la voluntat pacífica i democràtica del nostre poble, de separar-se d’aquells que no el respecten, que l’escanyen, que volen deixar la nostra llengua i la nostra cultura al racó d’un simple residu folklòric. Anar a votar el 25 de maig, vol dir assenyalar que Europa no ens és indiferent, que ens en sentim des de sempre una part integrant i imprescindible, siguin quins siguin els defectes que pugui tenir un projecte polític de tanta envergadura i sense precedents a la història, i que volem aportar la nostra contribució a millorar-lo i a tirar-lo endavant per bé de tots els pobles que hi participen.
El 25 de maig, més que mai, hem de procurar que no es perdi ni un sol vot. Hem de concentrar-lo en aquells partits que volen una Catalunya sobirana i que tenen la possibilitat clara d’aconseguir escons. A les eleccions a Catalunya o a Espanya podem votar partits petits o simplement testimonials. A les eleccions europees no ens podem permetre aquest luxe. Ja hi han alguns partits d’aquest caire, que han decidit no presentar-se a les eleccions europees. Això els honora, no sols perqué demostren tenir consciéncia de les seves nul·les possibilitats electorals, sinó també perquè així eviten de restar vots als que poden enviar gent a Brusel·les.
No ho oblidem. Per un poble com el nostre que vol actuar basant-se en la força de la raó, les urnes són l’arma més forta que té. Fent-ne ús, donem també als nostres polítics més arguments per tirar endavant pel camí que el poble desitja.
Anar a votar el 25 de maig, vol dir fer un crit al món, amb menys esforç que anar a una manifestació, però amb resultats immediats més pràctics. Estimats compatriotes: tots els que no ens vulguem empassar cap ham que encara ens posi Madrid davant dels nassos: el 25 de maig, tothom a votar; tothom a votar els partits que volen donar a la nostra terra la llibertat real que fa tres-cents anys que no té!
