Les enquestes d’en Saura.
Els he de confessar que m’havia promès a mi mateix no parlar d’en Saura una bona temporada. Ho sento, he de trencar el meu compromís, ni que sigui per comentar, amb brevetat, l’últim despropòsit d’aquest senyor i el seu malcriat Boada.
Un pot fer enquestes de qualitat o sobre el tracte rebut a qui acudeix o gaudeix per pròpia voluntat d’un servei. La motivació de qui es molesti a respondre pot ser molt variada però no estarà viciada per una actuació pública, amb privació temporal de llibertat i ús legítim de la força, si cal, com en el cas dels detinguts. Per tant la clau per donar un mínim de fiabilitat a una enquesta està en la voluntarietat, condició que no es dona en el cas dels detinguts. Sembla de sentit comú.
És preocupant que des de la màxima responsabilitat en l’ordre públic d’un país s’ignori aquesta evident diferència. O que la hipocresia i doble moral els cegui fins a aquest punt. Amb un efecte pervers, a més de reincidir en el ridícul: es situa en una delicada posició als cossos i forces de seguretat i es menys preuen els principals instruments que han de garantir l’estat social i democràtic de dret en aquest cas: des dels advocats, als mediadors, assistents socials i psicòlegs fins als jutges i magistrats.
Posats a fer enquestes, els en proposo la millor de totes: que vagin a les eleccions i veuran que pensa de les seves Intel·ligents iniciatives la majoria de catalans.
Per cert, immensa majoria de catalans que no han votat al senyor Saura i ara veuen perplexes com el candidat de la força política menys votada (ciutadans a banda) és president en funcions de la Generalitat. I que no vinguin a dir-nos que només hi ha un govern i aquesta decisió no té a veure amb el partit, quan es reparteixen amb ERC matusserament i maltractant la institució dita presidència per dies proporcionals als seus escons. Misèries polítiques. I les que veurem.
