En aquests mesos d’estiu tenim de cada quatre anys tenim la sort de viure i veure l’esdeveniment esportiu de referència: els Jocs Olímpics, aquest any des de Tòkio.
Aquesta competició té els seus orígens en l’Antiga Grècia quan, a partir del 776 aC, es van realitzar a Olímpia una sèrie de competicions esportives entre representants de les ciutats-estat. Els Jocs Olímpics es disputaven cada quatre anys o una olimpíada i durant el període de competició es promulgava una treva o pau perquè durant el temps que duressin no hi haguessin conflictes bèl·lics ni enfrontaments entre les ciutats. Sent per tant d’alguna manera símbol de l’esport fruit d’una competició en positiu i de la concòrdia entre pobles.
Els Jocs Olímpics moderns són una gran oportunitat per la visibilitat dels esports minoritaris així com de l’esport femení, però no va ser així ni a l’antiguitat clàssica ni amb la recuperació i fundació dels Jocs Olímpics Moderns.
La primera edició d’aquests va ser el 1896 i va ser disputada a Atenes gràcies a la promoció i feina diverses personalitats i comitès, entre ells Pierre de Coubertin que, entrant en el tema del nostre article, qüestionava la presencia de les dones en aquesta competició: “Els jocs són la solemne i periòdica exaltació de l’esport masculí, amb l’aplaudiment de les dones com a recompensa (…) En allò relatiu a les competicions esportives públiques, la participació de les dones hauria d’estar absolutament prohibida” (EFE, 2021).
Però malgrat la negativa de Coubertin aquesta competició va incorporar a vint-i-dos dones en els Segons Jocs Olímpics Moderns disputats a París l’any 1900 competint en tenis, golf i croquet. Malgrat no es considera que la participació de les dones fos oficial fins els jocs d’Amsterdam del 1928, en els de París la tenista Charlotte Cooper fou la primera dona en guanyar una medalla olímpica inaugurant el medaller femení en època moderna.
La competició esportiva de dones tampoc estava permesa en els Jocs Olímpics de l’Antiguitat on, segons el que ens diuen les fonts elles no podien assistir a la cita si eren casades o vídues ni tant sols com a espectadores.
Naturalment, al parlar d’esport femení cal tenir present en context més ampli de la situació social de les dones, en el món clàssic i en el modern, i les seves funcions o característiques depenen del context social a cada moment així com l’experiència històrica femenina.
D’aquesta manera, mentre la principal virtut de les dones atenenques era la discreció i aquesta es veia forçada a realitzar la menys activitat possible fora de la casa, les dones espartanes rebien una educació atlètica més completa i la pràctica esportiva i de competició era més habitual. (García Romero, 2005)
Així és com mentre que ells celebraven els seus jocs a Olímpia en honor a Zeus Olímpic un grup de dones van tenir la iniciativa de crear els seus propis jocs, denominats Jocs Hereus o Herees d’Olímpia en honor a Hera, la deessa esposa de Zeus.
Aquestes Herees es celebraven en el mateix estadi que els masculins i tenien un caràcter ritual d’iniciació prenupcial segons ens diu l’historiador grec Pausànies:
“Cada cuatro años tejen a Hera un peplo las 16 mujeres y ellas mismas convocan una competición, los Juegos Hereos. La competición consiste en una carrera para muchachas, no todas de la misma edad, sino que corren las primeras las más jóvenes y después de ellas las segundas en edad y las últimas las muchachas que son mayores. Y corren de la siguiente manera: llevan suelto el cabello y una túnica les llega un poco por encima de la rodilla y enseñan el hombro derecho hasta el pecho. También a ellas les está asignado para la competición el estadio olímpico, pero se les reduce para la carrera aproximadamente la sexta parte de él. A las vencedoras les conceden coronas de olivo y parte de la vaca sacrificada a Hera, y además les está permitido ofrendar imágenes con inscripciones. Y también hay mujeres que prestan ayuda a las 16 que dirigen estas competiciones. Estos juegos de muchachas los hacen remontar también a una época antigua, diciéndose que Hipodamía, para dar gracias a Hera por su boda con Pélope, reunió a las 16 mujeres y con ellas fue la primera en organizar los Juegos Hereos”. Pausànies 5.16.2-3 (García Romero, 2005)
En aquesta cita ens explicant com les setze dones teixien un pèplum a Hera cada quatre anys convocant així la competició que consistia en carreres on les dones competien per edats i que les dones vencedores, al igual que els homes, eren coronades també amb olivera i el sacrifici d’una vaca.
Pausànies també ens narra la versió mítica del naixement d’aquests Jocs: Demofont tirà de Pisa (la ciutat veïna d’Olímpia) es comportava sempre de manera vil i cruel de tal manera que quan va morir els habitants de Pisa no volien fer-se responsables dels actes del seu tirà i la resta de ciutadans de les altres Polis greges volien exigir responsabilitats van decidir escollir una dona per cada una de les 16 ciutats de l’Hel·lade perquè aquestes acabessin amb les seves diferències, la dona escollida havia de ser la que més destaques pel seu prestigi i la seva fama, i s’encarreguessin de fer la pau. A més a més aquestes dones van rebre l’encàrrec d’organitzar una competició: els Jocs Hereus, les Herees i teixir aquest pèplum per Hera.
Els relats de Pausànies sobre l’origen d’aquests jocs daten del 580 aC i apunta que son contemporanis als Olímpics masculins i altres fonts no descarten que poguessin ser anterior i de fet, és del d’aquest temple d’Hera a Olímpia d’on surt avui la flama que il·lumina totes les ciutats i pobles fins arribar a la ciutat que serà seu dels Jocs Olímpics. Així que llarga vida a la deessa Hera, a l’esport i a la igualtat d’oportunitats.
Referències
EFE. (14 de Maig de 2021). 121 años de historia de las mujeres en los Juegos Olímpicos. Obtenigut de Efeminista: https://www.efeminista.com/historia-mujeres-juegos-olimpicos/
García Romero, F. (2005). EL DEPORTE FEMENINO EN LA ANTIGUA GRECIA. En B. Hernández García, In corpore sano: el deporte en la Antigüedad y la creación del moderno olimpismo / (págs. 177-204). Sociedad Española de Estudios Clásicos. Obtingut de Universidad Complutense de Madrid: http://webs.ucm.es/centros/cont/descargas/documento8399.pdf
